El diàleg és quelcom indispensable en tota societat democràtica, i la sobirania també

Una setmana després de la celebració del referèndum d'autodeterminació de Catalunya del passat 1-O, guanyat amb un 90% a favor del SÍ i un 43% de participació (descomptats els més de 700.000 vots segrestats pels cossos policials españols), hem sentit nombroses peticions de mediació i d'una sortida negociada al conflicte. Ahir es van manifestar centenars de persones vestides de blanc demanant-lo, però també hi ha diverses propostes de mediació per part de col.lectius de diferents àmbits. La darrera de la que he tingut notícia és la d'uns professors de Filosofia de diferents universitats catalanes.

http://www.valors.org/els-filosofs-es-posicionen-sobre-la-situacio-a-catalunya/

Davant d'aquestes proclames fetes a l'aire en favor del diàleg, i davant d'aquesta iniciativa darrera de professors del meu gremi en particular, voldria manifestar el següent:

Està molt bé la crida al "diàleg", però tots ja som grandets i sabem perfectament qui és que no vol ni ha volgut mai parlar en aquest conflicte. I també sabem que no ho voldrà fer mai a no ser que es vegi forçat a fer-ho. Per a poder parlar caldria que l'Estat español reconegués al govern català com a representant d'un subjete polític que és el poble de Catalunya, i això no passarà mai. I no és només el PP qui no reconeix e poble català com a subjecte sobirà, sinó que és la major part de partits de l'oposició a las Cortes españolas qui tampoc el reconeix. Per tant, no és un problema del partit que governa ara mateix España sinó de tot l'aparell d'un Estat centralista, decadent i repressor que es nega a dialogar i fer cap tipus de concessió per mirar de trobar una sortida pacífica i negociada als conflictes. Això vol dir que l'única forma d'aconseguir el diàleg és fent la Declaració d'Independència aquest proper dimarts al Parlament de Catalunya, perquè abans de fer aquest pas mai ningú no ens escoltarà ni a dins ni a fora d'España.



Jo he fet aquesta setmana classes de mediació als meus alumnes de Filosofia aprofitant, precisament, l'ambient de conflicte que estem visquent en el moment actual, que per altra banda és l'ambient habitual i desitjable en tota societat democràtica sempre i quan hi hagi el compromís previ de resoldre les diferències pacífica i enraonadament. A la classe m'he situat en una posició neutra i he demanat als alumnes que fessin el mateix per ajudar a desencallar el conflicte, com si ens haguessin sol.licitat a nosaltres complir la funció de mediar entre les dues parts enfrontades. Hem reflexionat sobre el diferent concepte de democràcia que utilitza cada part i hem hem aconseguit formular una tercera definició alternativa que permetés reconciliar a les altres dues. I a partir d'aquí hem arribat a la conclusió que la solució més raonable al conflicte, que implicaria una concessió per les dues parts, seria la de fer un referèndum d'autodeterminació legal i acordat: això, en efecte, suposaria la renúncia del govern català a fer la DUI i la renúncia del l'Estat español a utilitzar la llei com una camisa de força que nega el dret dels catalans a decidir el seu futur. O sigui, que si els nostres representants polítics necessiten mediació els meus alumnes de 4rt d'ESO i 1r de Batx ja estan preparats per exercir com a tals i desencallar el conflicte. No es requereixen uns mediadors gaire més qualificats si al mateix temps hi ha la voluntat política de trobar una solució pacífica per part de les dues parts implicades. El problema és que aquesta part només la mostra una sola de les parts, i és completament absent per part de l'altra com ho ha estat sempre. En efecte, desde el mateix diumenge passat, el president de Catalunya Carles Puigdemont ja ha manifestat en diverses ocasions la seva disposició a sotmetre's a un procés de mediació; i, a la inversa, el president del govern español ha deixat clara la seva negativa a fer-ho. I no només el president, sinó també ho ha fet el monarca, el qual precisament se suposava que servia per cumplir amb aquest paper de mediador entre els diferents pobles de l'Estat. Així doncs, deixem de fer proclames estèrils i vàcues al diàleg quan ja tothom té clar qui és que no es vol asseure a parlar. Podem dir-ho de la forma que volguem i considerem més oportuna, mentre que no ens fem trampes al solitari. I les proclames vàcues al diàleg podem ser una trampa quan una part és qui disposa de tota la força policial i judicial i l'altra part ni tan sols és reconeguda com a legítim interlocutor sobirà.



Per altra banda, cal notar que ésser filòsof no vol dir estar lliure d'ideologia i no prendre partit. I després de veure alguns dels noms que donen suport a aquest manifest "intel.lectual" tinc la impresió que hi ha de tot menys neutralitat. Una cosa és fer de mediador i una altra cosa molt diferent és proposar una taula de mediació amb l'objectiu de fer descarrilar un procés que ha durat molts anys i que amb tota la legitimitat del món ja ha arribat al seu punt final. Els que proposen la mediació saben perfectament que no és possible dur-la a terme si les dues parts implicades no reconeixen que hi ha un conflicte i accepten a l'altre com a legítim interlocutor. Per tant, saben que aquesta mediació és impossible si el govern español no demana disculpes per la violència exercida contra els ciutadans catalans, es compromet a no tornar a exercir-la i retira totes les causes judicials q té obertes contra càrrecs polítics catalans. I com q saben q això no passarà abans de declarar la independència, proposar mediació en aquest moment és una forma clara de prendre partit amb l'objectiu final de convèncer a Puigdemont q no faci la DUI, que és curiosament l'única acció q podria fer possible la mediació. No sé si algú creu que no estic utilitzant la forma més adient de dir les coses com a filòsof, però jo crec que precisament els filòsofs les hem de saber dir pel seu nom.

T'insulten, et maltracten, vulneren els teus drets, t'apallicen, i quan finalment decideixes fer les maletes per marxar aquells que fins ara s'ho havien quedat mirant et diuen que no està bé marxar sense dialogar. Genial!



Pel que fa a aquells que desitjeu la independència i ara que ja l'hem guanyada us comencen a tremolar les cames escoltant aquells que mai no l'han desitjada i que us volen fer creure que proclamar-la en aquests moments seria un "error monumental", dir-vos que no hi ha res pitjor que quedar-nos com estem, i tots sabem què implicaria això. Per tant, si hi hagués aquesta possibilitat, aquesta opció no seria acceptable. Però el que passa és que no hi és aquesta opció perquè l'únic que tenim al davant és un estat demagògic, autoritari i repressor que no vol cedir ni un mil.límetre i que es creu amb el dret d'intervenir les nostres finances i apalliçar a la nostra gent. L'autonomia de Catalunya ja ha estat fàcticament intervinguda i no tenim, per tant, res a perdre declarant la independència. Sí que tenim, en canvi, molt a guanyar. I per últim, el referèndum de l'1-O es va presentar com a vinculant, de manera que seria una traïció al poble imperdonable per part del nostre govern si ara no apliqués els resultats, ja que ha rebut un mandat democràtic clar per fer-ho. 

https://www.vilaweb.cat/noticies/vols-dialeg-aposta-per-la-dui/

Com ja he dit, l'única forma possible i acceptable d'aturar la DUI seria que l'estat español acceptés a negociar un referèndum acordat amb el compromís explícit d'eliminar totes les causes judicials que actualment tenen obertes contra els nostres responsables polítics, i això és fer volar coloms perquè no hi ha el més mínim indici de que pugui passar una cosa així, ans el contrari. En consequència, no fer la DUI ara no només suposaria una rendició absurda i imperdonable de Catalunya quan ja tenim la independència a tocar, sinó que a més ens condemnaria a un futur sense esperança, un futur de decadència marcat pels tribunals i una repressió brutal. 



Que no us tremolin les cames ara que estem apunt d'aconseguir-ho, perquè només depèn de nosaltres o bé que ens enfonsem en aquest abisme de la independència que ens genera vertígen o bé que comencem a volar !!*!!