dimecres, 23 de setembre del 2015

Un vot per la llibertat !!*!!


Benvolgudes i benvolguts compatriotes:
 
Des del meu actual exili mexicà i com a quissoflauta independentista que sóc, in extremis en l'últim dia que tenia de termini per fer-ho, finalment m'han arribat les paperetes i he pogut emetre anticipadament per correu certificat el meu vot en aquestes eleccions plebiscitàries del 27S: un vot per la dignitat i la llibertat del poble català.

 
Han estat molts anys d'espera. Mitja vida que he estat esperant aquest moment, el moment en què per fi el nostre poble pogués agafar les regnes del seu destí i decidir, de forma absolutament pacífica i democràtica, autodeterminar-se per sortir d'aquesta dependència penosa respecte de l'Estat español que portem arrossegant des de fa ja ben bé quaranta anys. Dependència indigna i humiliant en la mesura que ha estat una dependència voluntària provinent de la desídia, el conformisme i la passivitat. Però, al mateix temps, una dependència comprensible després de tres-cents anys de repressió violenta sobre el nostre poble i necessària per assolir un context internacional mínimament democràtic en el qual l'autoritarisme del vell règim imperial borbònic no pogués trepitjar i reprimir un cop més la voluntat majoritària de les catalanes i dels catalans expressada lliurement a les urnes. Doncs bé, ara finalment ha arribat el moment d'expressar democràticament aquesta voluntat majoritària del nostre poble, és a dir, la voluntat d'una majoria social que en aquests quatre dies que falten per a la data assenyalada hem de fer que sigui el més gran posible, perquè d'això dependrà que el procés sobiranista de Catalunya arribi a bon port.

 
Estimats compatriotes, he volgut escriure-us des de l'altra punta del món on em trobo per dir-vos que és ara o mai. Després de molts anys votant per inèrcia i sense cap il.lusió ni previsió de canvi en l'estatu quo, per fi des de la societat civil catalana hem aconseguit impulsar unes eleccions amb les quals tenim l'oportunitat d'iniciar un canvi real o substancial en la nostra vida. Ara és, doncs, l'hora de ser valents i de jugar-s'ho tot pel tot, sense por i amb una confiança plena en les nostres forces. Per fi ha arribat aquell dia que tots havíem somiat o anhelat d'una o altra manera al llarg de la nostra vida, el dia en que podem recuperar les nostres llibertats i, amb elles, la nostra dignitat com a poble. Des del meu exili mexicà us encoratjo per tant a no defallir ara que estem tan a prop de la victòria, i us animo a encoratjar igualment a tantes persones com pogueu en aquests pocs dies que falten pel moment decisiu i crucial de la batalla, el moment de guanyar allò que és nostre i que durant anys i panys ens ha estat arrebassat amb la violència de les armes.

 
Pels nostres avis i per totes aquelles persones que van patir lluitant o van morir en el passat defensant els nostres drets col.lectius i les nostres llibertats; pel meu tiet Jordi i tots els nostres parents que com ell no han pogut viure el temps suficient per veure acomplerta l'esperança del nostre alliberament nacional; per tots els nens i nenes que estan actualment creixent sense pensar encara en el futur i sense saber que el seu futur és el nostre; per tots nosaltres que som els encarregats de fer possible aquest futur digne per als nostres fills, perquè ens ho mereixem i perquè ja hem aguantat prou vexacions i humiliacions de part del ranci i despòtic nacionalisme español; per tots i totes, us demano sisplau que tracteu d'animar sense excepció als vostres amics, coneguts i familiars a no quedar-se a casa el proper dia 27 i a no votar cap de les candidatures que proposen quedar-nos com estem i que volen impedir al preu que sigui aquest canvi social que la majoria desitgem i anhelem. Us demano sisplau que animeu a tothom qui pogueu a participar en aquest apassionant i il.lusionant projecte col.lectiu de partir de zero per construir plegats un país nou, net i al servei de la gent. Sense retrets, sense rencors, sense anar en contra de ningú, sinó només a favor nostre i dels que habitem la nostra terra, a favor del nostre dret a ser sense haver de gastar temps, energia i recursos vitals en justificar permanentment la nostra existència.

 
Convenceu als indecisos i feu entendre a aquells que encara no ho han entès que aquesta no és una vana disputa folklòrica i identitària entre catalans i españols, sinó una autèntica lluita per la llibertat, la dignitat i el benestar de totes i tots nosaltres, tant dels que només ens sentim catalans com dels que se senten catalans i al mateix temps españols, perquè serem tots sense excepció els que sortirem beneficiats de viure en una República Catalana independent lliure de corrupció i de catalanofòbia. Només amb l'ajut d'aquests últims, dels indecisos i dels que encara no han entès que és estrictament necessari separar-nos d'España per construir un país digne del qual poder sentir-nos orgullosos, només amb l'ajut de tots ells podrem sortir victoriosos de la nostra lluita i recuperar finalment tots els nostres drets i totes les nostres possibilitats com a poble.

 
Les victòries no venen soles i cal lluitar fins el final, i aquesta batalla democràtica encara no ha estat guanyada. Jo afortunadament he pogut exercir el meu dret a vot, però molts catalans residents a l'estranger no han pogut fer-ho perquè les paperetes no han arribat a temps. Cal compensar aquests vots perduts convencent els indecisos i els que se senten tant catalans com españols, perquè el país que volem construir no és un país en contra d'España i que negui l'españolitat a aquells qui la vulguin continuar exercint, sinó un país a favor dels catalans i que permeti recuperar la catalanitat a tota la gent que lliurement i sense complexos, amb completa normalitat, volem exercir-la. Perquè tenim el dret de fer-ho i res ni ningú no ens ho pot impedir.

 
Us envio una abraçada molt forta des d'un país solidari que, després de la Guerra Incivil española, va acollir generosament a un immens nombre de refugiats republicans españols i catalans que van arribar aquí fugint de la dictadura franquista.

 
El fet que hagi de viure des de l'estranger aquest moment llargament esperat per mi, el moment més important i emocionant de la historia recent del nostre país, demostra com n'és d'irònica i d'imprevisible la vida. Sense cap mena de dubte podem afirmar que el futur és incert i no sabem el que ens espera, però des de l'experiència del meu exili temporal i voluntari a Mèxic una cosa també puc assegurar-vos: no hi ha res pitjor que l'immobilisme, i val la pena arriscar-se per guanyar aquest futur digne i engrescador que mereixem i volem.


Visca Catalunya lliure !!*!!