Benvolguts i benvolgudes compatriotes:
Suposo que tots i totes l'haureu sentit, però vull compartir-vos la meva transcripció dels passatges més rellevants de l'entrevista que ahir va fer la Mònica Terribas al "Molt Honorable President" Carles Puigdemont des de Brusel.les, i a continuació us compartiré els meus comentaris.
Suposo que tots i totes l'haureu sentit, però vull compartir-vos la meva transcripció dels passatges més rellevants de l'entrevista que ahir va fer la Mònica Terribas al "Molt Honorable President" Carles Puigdemont des de Brusel.les, i a continuació us compartiré els meus comentaris.
Vet aquí la transcripció:
- MHP Puigdemont: "La república és possible? I tant! En un context democràtic. En un context democràtic tot és possible. La república, la independència, la dependència, el debat de la monarquia o república. O també és una il.legalitat parlar de república? Aquest és el deure de preveure que tenim els demòcrates. Nosaltres no hem previst mai un escenari en el que la república pugui prosperar a través de la violència policial o a través de la violència econòmica (...). Se'ns dirà que el nostre deure era preveure-ho. No, jo em vaig negar sempre que algú deia: "No, és que al davant tindrem un estat molt autoritari!". Nosaltres en cap cas ens podem permetre que la via d'accés a la independència o la república es faci per una via que no sigui la democràcia. En canvi ara veiem (bé, tornem a veure) que la via de la unitat d'España es pot permetre el luxe de prescindir de la democràcia." (...) "Cal una llista unitària que inclogui tota la gent que està defensant la democràcia i totes les sensibilitats des del PdeCAT fins a la CUP i sectors propers a Podem, formada per tothom que entengui que ara això va de lluitar a favor de la democràcia i de la llibertat. Que el que està fent l'estat español és una regressió tan bèstia de drets i llibertats que, si no la combatem junts, probablement pugui guanyar. I que si volem accedir un dia a la independència, en les condicions que ens agradi a nosaltres, hem de fer-ho des de la llibertat i la democràcia. Sense llibertat i democràcia no és possible cap dels combats que cada família política legítimament pugui lliurar. Ens cal una refundació de l'esperit de l'Assamblea de Catalunya en què calia "Llibertat, Amnistia i -dèiem aleshores- Estatut d'autonomia". Ara podem dir alguna altra cosa, però que connecti amb aquest sentiment que té moltíssima gent a Catalunya, que va anar pel país, que no els hi hem de posar fàcil i que allà on sempre ha perdut l'Estat Español, allà on sempre la pulsió autoritària a topat amb una paret, és quan ens hem mantingut sòlidament units en la diversitat. I a mi això és el que m'agradaria que passés." (...) "Sense democràcia, sense llibertat, no podem fer cap combat. Cap. Ni un. I és urgent que fem en el nucli democràtic un projecte que s'oposi a la coalició del 155, que desenmascari aquesta pulsió autoritària del 155. Perquè no podrem avançar en cap direcció, la que sigui, si no tracem aquesta frontera clara entre allò que separa la coalició del 155 amb els qui volem mantenir la defensa de les nostres institucions, del nostre país, peti qui peti." (...) "El govern que neixi a partir del 21 de desembre es trobarà amb una situació de veritable emergència, haurà de fer front a un estat que ens haurà volgut devastar, que ens vol arruinar econòmicament com a país, que ens vol aniquilar la llengua i la nostra cultura, que ens vol desprestigiar com a nació. Per tant, si m'ho permet, tindrà una feina encara més titànica que la de declarar la república, que és la de crear les bases que el govern español vol destruir perquè mai no poguem ser un estat independent, i això no ho podem permetre. Perquè finalment, l'elecció de la independència, l'elecció de la república o és democràtica o no pot ser. I no tolerarem, jo almenys no ho penso fer, que ens destrueixin la democràcia com a única manera que tenen de destruir-nos la nostra voluntat de ser un país independent. Crec que hi ha d'haver una crida a la democràcia, hi ha d'haver un pacte democràtic. Jo recordo una coalició de l'any 77 que es deia "Pacte democràtic per Catalunya", que hi havia CiU, ERC i PSC. Representava un arbre molt divers de gent. Aquest esperit de pacte democràtic crec que és el que toca ara, sincerament. Tots els nostres esforços, tots els nostres sacrificis estan a disposició de qui sàpiga o de qui tingui ganes d'impulsar, de tirar endavant, un projecte d'aquestes característiques."
- Mònica Terribas: "I la gent que va anar a votar l'1 d'octubre, la gent que realment es va creure que vostès podien tirar endavant la república, què els hi diem a partir del 22 de desembre?
- MHP Puigdemont: "Em sembla que la gent ha entès perfectament que quan vam dir que faríem un referèndum... ens hi hem deixat la pell per fer-lo. Alguns estan a la presó per haver-lo fet, d'altres no estem a casa, i ens hi podem passar molts anys a fora de casa. I ho hem fet perquè hem complert amb la paraula. Ens hem enfrontat a un estat que té una pulsió autoritària molt més alta de la que podíem haver arribat a entendre, o de la que podíem preveure. I tanmateix ho hem fet, i hem creat una altra fita democràtica que hem tornat a guanyar. Per tant, siguem també justos amb les coses. I els vam dir, i continuarem dient, i ho hem repetit, que la república, la independència, o es fa per via democràtica i es fa des del marc democràtic o no podrem fer-la."
Fins aquí les paraules del nostre MHP. I tot seguit els meus comentaris:
Crec que l'entrevista parla per si sola. No és necessari afegir res més. Si ahir jo encara podia tenir algun petit dubte que m'impedís denunciar amb rotunditat la mala fe del nostre actual govern i dels nostres governants al llarg d'aquests 7 anys de processisme, després d'haver escoltat aquesta entrevista ja no me'n queda absolutament cap: Hem estat TRAÏCIONATS per Carles Puigdemont i tota la seva comitiva, i jo mai més no tornaré a confiar en ells ni en els que han exercit de còmplices.
Queda manifest amb les paraules de Puigdemont: 1) Que no s'ha declarat la república. 2) Que mai no hi ha hagut cap intenció de declarar-la perquè se sabia de bell antuvi que això no es podria fer de manera pactada amb España i amb el seu consentiment. 3) Que no hi ha cap voluntat tampoc de proclamar-la en un futur immediat. I 4) Que fer-nos creure que havíem encarrilat la via unilateral per declarar la independència (allò famós de: "Mentre España ens va ignorant nosaltres anem a la nostre, anem fent les maletes i anem obrint la porta per sortir i emprendre el nostre propi camí") no ha estat res més que una TRAMPA i una MENTIDA per guanyar els nostres vots jugant amb els nostres anhels independentistes sense sortir mai del projecte del qual afirmaven que ja havien abdicat, és a dir, el projecte de reformar España per aconseguir un nou encaix. Projecte que ja s'ha vist que és completament impossible i que, malgrat tot, ara tenen la barra de reobrir i de convidar-nos de nou a emprendre, demanant-nos els nostres vots novament després d'haver jugat amb els nostres sentiments i haver-nos enganyat de mala manera. Welcome to Marmota's Day!
No solament hem fet el ridícul internacional més gran de la nostra història, sinó que hem concedit la victòria a aquells españolistes que dia sí i dia també se'n riuen de nosaltres dient-nos que mai no ens atrevirem a declarar la independència, i que únicament anem de víctimes per la vida com una forma de dir-nos el molt macos i bons, cultes i civilitzats que som els catalans enfront dels malvats i ignorants españols que no ens estimen i al mateix temps no ens deixen marxar.
L'últim tram de l'entrevista amb la intervenció de Toni Comín no té tampoc cap desperdici. No l'he transcrit per no allargar-ho més, però aquí abaix teniu el link per escoltar l'entrevista sencera si és que encara no ho heu fet. La falta de vergonya d'aquesta gent no coneix límits, i aquest personatge ara ens diu que "el poble haurà de fer molts més sacrificis i molt més grans dels que ha fet fins ara per ajudar-los a tirar endavant aquesta nova etapa que ara s'obre i que no sabem quan podrà durar". I afegeix: "Espero que ho facin com a senyal de reciprocitat, per què si nosaltres hem pogut arriscar tant fins al punt de poder ser enviats a la presó, el poble també ha de respondre i recolzar-nos amb el seu esforç". Es riuen de nosaltres a la nostra cara i a sobre pretenen que els tornem a votar. No solament ho pretenen després d'haver-nos enganyat miserablement, sinó que a més ens fan xantatge dient-nos que hi estem obligats. I la pobra Terribas al.lucinant en colors sense saber què dir davant d'aquesta consumació de la derrota i davant de la desvergonya d'aquells que l'admeten sense cap tipus de penediment ni de pudor. I, és clar, com podria mostrar-se indignada davant d'uns consellers empresonats i exiliats per culpa del dictatorial règim borbònic? Que no veieu que era necessari tot aquest espactacle de l'empresonament i l'exili per poder sentir-se amb el dret de reclamar el nostre vot novament malgrat haver-nos robat miserablement el nostre dret a la independència que ens vam guanyar a pols en el referèndum d'autodeterminació de l'1O? Que no veieu que ningú no els compraria aquest relat si no fos perquè ara s'han convertit en les víctimes d'un botxí anomenat Estat Español que és un monstre massa gran i poderós com per poder abandonar-lo? Doncs no, Toni Comín: No estic obligat a tornar a votar-vos i no penso fer-ho mai més. A tots aquells i aquelles que esteu disposats a caure de nou en la trampa, i espero que no siguin molts, només els puc dir una cosa: Oblideu-vos per sempre més de la independència, i sigueu benvinguts al processisme forever!
Ho sento, però no és el meu cas. Jo no penso deixar-me enganyar novament per aquesta gent. Ho sento pels que esteu completament encegats i no sou capaços de veure la traïció de la que hem estat víctimes, o per tota aquella gent de bona fe que no s'atreveix a reconèixer l'ENGANY i que no es pot creure que els seus treballin per l'enemic, ho sento perquè això que diré ara els farà sentir molt malament, però des d'avui mateix anuncio que deixo de reconèixer a Carles Puigdemont com el meu president i a la resta de consellers i conselleres com el meu govern legítim. Hem estat en mans de botiflers durant tots aquests anys i crec que ja va sent hora de donar-se'n compte per tal de no seguir malbaratant la nostre energia seguint els dictats d'aquells que fan veure que treballen per nosaltres i en veritat estan a sou de l'enemic.
Per tot això, anuncio també amb tota formalitat que el proper dia 21D no penso votar a cap dels partits que fins ara s'han fet passar per independentistes i que ara es disfressaran de demòcrates per entabanar-vos un cop més i seguir vivint del cuento. Tampoc penso votar els que anaven disfressats d'antisistema i que han resultat ser còmplices indispensables per a la consumació de l'ESTAFA. Però com que no vull que ningú m'acusi de fomentar l'abstencionisme per aquestes eleccions il.legítimes imposades des de Madrid, afirmo que sí que hi participaré i aniré a votar ESCONS INSUBMISSOS amb l'objectiu d'assolir una majoria absoluta de cadires buides que faci impossible la constitució de cap govern autonòmic. Unes cadires buides en representació d'un poble que no necessita líders per proclamar la república catalana i iniciar el procés constituent. És òbvi que ningú em farà costat en la meva estratègia, però jo la deixo aquí a sobre la taula i si guanyen les eleccions els partits declaradament españolistes no serà pas per culpa meva ni per culpa de tots i totes aquelles persones que ara mateix se senten orfes de tot lideratge independentista, sinó que serà per culpa d'aquesta colla de farsants que lideren els partits encobertament españolistes i que durant els darrers 7 anys han anat disfressats d'independentistes. Podeu anar-vos-en a pastar fang perquè hi ha moltíssima gent que ha deixat de confiar en vosaltres i que ja no us tornarà a votar.
El dia 27O el recordarem molts de nosaltres com un dia equivalent a nivell polític a aquell dia pel qual tots i totes hem passat en què de petit de cop i volta et fas gran en descobrir que no existeixen els "Reis Mags", que no són res més que una ficció inventada pels nostres pares per aconseguir que ens portem bé i que no els hi donem la tabarra. El dia 27O molts de nosaltres vam descobrir la ficció de la "independència" i l'engany al que hem estat sotmesos durant tants i tants anys. I el dia d'avui, després d'escoltar aquesta entrevista, ha estat equivalent per a mi al dia en què igualment de petits veiem per primera vegada als nostres pares posant d'amagat els regals al menjador de casa, certificant l'engany en el que havíem caigut per no saber pensar amb claredat i per confiar cegament en els nostres progenitors que tant deien estimar-nos. Doncs bé, com deia al començament, ara mateix ja no me'n queda absolutament cap dubte: La "independència" de Catalunya és una ficció en la mesura que no hi ha absolutament cap partit polític del nostre arc parlamentari que treballi per aconseguir-la. És una ficció en la mesura que ens creguem que algun partit polític farà alguna cosa per donar-nos-la. I és, per tant, una ficció en la mesura que el poble continuï encegat i segueixi fent confiança a aquells que faran tot el possible per impedir que mai no arribem a ser independents ni a proclamar la república. Però tenim l'opció de deixar de creure en fantasies i començar a construir veritablement la república des de baix, sense esperar que els de dalt ens diguin que ja podem començar a construir-la perquè això no passarà mai. Recordeu això: Perseguir la independència com una meta és tan inútil i il.lusori com perseguir la felicitat. La independència és el camí, no la meta. I la independència passa també per independitzar-nos dels nostres falsos líders. Hem de deixar de ser un ramat d'ovelles guiades per uns pastors i convertir-nos de veritat en un poble capaç de conquerir el seu futur. El camí de la independència és la desobediència civil, la desobediència dels nostres enemics externs i interns. Perquè a un poble que com avui ha estat capaç de tallar carreteres i col.lapsar vies de tren no se li pot dir de cap manera que no està preparat per assolir la independència sense insultar-lo vilment i ofendre la seva intel.ligència. Jo crec en el meu poble, no en aquells falsos líders que estan contractats a sou per amansar-lo i per asfixiar els seus anhels de llibertat. Feu-vos a la idea que estem completament sols i només ens tenim a nosaltres. El poble ha de salvar al poble, i pobre d'aquell que esperi que el salvi algú altre perquè serà entabanat, utilitzat i malbaratat com a poble.
En definitiva, la independència deixarà de ser una ficció només quan el poble cregui de veritat en ell mateix i començi realment a exercir-la. Perquè, com deia el nostre mestre Xirinacs (i no em cansaré mai de repetir-ho): "La llibertat no es demana, es pren". La llibertat, en altres paraules, es conquereix tots els dies.
Visca Catalunya lliure !!*!!