dimecres, 8 de novembre del 2017

RESET: La fi del Procés i el descobriment de la Traïció a Catalunya otorguen al poble la possibilitat d'exercir com a tal i assumir el veritable protagonisme

Benvolguts i benvolgudes compatriotes:

Suposo que tots i totes l'haureu sentit, però vull compartir-vos la meva transcripció dels passatges més rellevants de l'entrevista que ahir va fer la Mònica Terribas al "Molt Honorable President" Carles Puigdemont des de Brusel.les, i a continuació us compartiré els meus comentaris.

Vet aquí la transcripció:

- MHP Puigdemont: "La república és possible? I tant! En un context democràtic. En un context democràtic tot és possible. La república, la independència, la dependència, el debat de la monarquia o república. O també és una il.legalitat parlar de república? Aquest és el deure de preveure que tenim els demòcrates. Nosaltres no hem previst mai un escenari en el que la república pugui prosperar a través de la violència policial o a través de la violència econòmica (...). Se'ns dirà que el nostre deure era preveure-ho. No, jo em vaig negar sempre que algú deia: "No, és que al davant tindrem un estat molt autoritari!". Nosaltres en cap cas ens podem permetre que la via d'accés a la independència o la república es faci per una via que no sigui la democràcia. En canvi ara veiem (bé, tornem a veure) que la via de la unitat d'España es pot permetre el luxe de prescindir de la democràcia." (...) "Cal una llista unitària que inclogui tota la gent que està defensant la democràcia i totes les sensibilitats des del PdeCAT fins a la CUP i sectors propers a Podem, formada per tothom que entengui que ara això va de lluitar a favor de la democràcia i de la llibertat. Que el que està fent l'estat español és una regressió tan bèstia de drets i llibertats que, si no la combatem junts, probablement pugui guanyar. I que si volem accedir un dia a la independència, en les condicions que ens agradi a nosaltres, hem de fer-ho des de la llibertat i la democràcia. Sense llibertat i democràcia no és possible cap dels combats que cada família política legítimament pugui lliurar. Ens cal una refundació de l'esperit de l'Assamblea de Catalunya en què calia "Llibertat, Amnistia i -dèiem aleshores- Estatut d'autonomia". Ara podem dir alguna altra cosa, però que connecti amb aquest sentiment que té moltíssima gent a Catalunya, que va anar pel país, que no els hi hem de posar fàcil i que allà on sempre ha perdut l'Estat Español, allà on sempre la pulsió autoritària a topat amb una paret, és quan ens hem mantingut sòlidament units en la diversitat. I a mi això és el que m'agradaria que passés." (...) "Sense democràcia, sense llibertat, no podem fer cap combat. Cap. Ni un. I és urgent que fem en el nucli democràtic un projecte que s'oposi a la coalició del 155, que desenmascari aquesta pulsió autoritària del 155. Perquè no podrem avançar en cap direcció, la que sigui, si no tracem aquesta frontera clara entre allò que separa la coalició del 155 amb els qui volem mantenir la defensa de les nostres institucions, del nostre país, peti qui peti." (...) "El govern que neixi a partir del 21 de desembre es trobarà amb una situació de veritable emergència, haurà de fer front a un estat que ens haurà volgut devastar, que ens vol arruinar econòmicament com a país, que ens vol aniquilar la llengua i la nostra cultura, que ens vol desprestigiar com a nació. Per tant, si m'ho permet, tindrà una feina encara més titànica que la de declarar la república, que és la de crear les bases que el govern español vol destruir perquè mai no poguem ser un estat independent, i això no ho podem permetre. Perquè finalment, l'elecció de la independència, l'elecció de la república o és democràtica o no pot ser. I no tolerarem, jo almenys no ho penso fer, que ens destrueixin la democràcia com a única manera que tenen de destruir-nos la nostra voluntat de ser un país independent. Crec que hi ha d'haver una crida a la democràcia, hi ha d'haver un pacte democràtic. Jo recordo una coalició de l'any 77 que es deia "Pacte democràtic per Catalunya", que hi havia CiU, ERC i PSC. Representava un arbre molt divers de gent. Aquest esperit de pacte democràtic crec que és el que toca ara, sincerament. Tots els nostres esforços, tots els nostres sacrificis estan a disposició de qui sàpiga o de qui tingui ganes d'impulsar, de tirar endavant, un projecte d'aquestes característiques."
- Mònica Terribas: "I la gent que va anar a votar l'1 d'octubre, la gent que realment es va creure que vostès podien tirar endavant la república, què els hi diem a partir del 22 de desembre?
- MHP Puigdemont: "Em sembla que la gent ha entès perfectament que quan vam dir que faríem un referèndum... ens hi hem deixat la pell per fer-lo. Alguns estan a la presó per haver-lo fet, d'altres no estem a casa, i ens hi podem passar molts anys a fora de casa. I ho hem fet perquè hem complert amb la paraula. Ens hem enfrontat a un estat que té una pulsió autoritària molt més alta de la que podíem haver arribat a entendre, o de la que podíem preveure. I tanmateix ho hem fet, i hem creat una altra fita democràtica que hem tornat a guanyar. Per tant, siguem també justos amb les coses. I els vam dir, i continuarem dient, i ho hem repetit, que la república, la independència, o es fa per via democràtica i es fa des del marc democràtic o no podrem fer-la."

Fins aquí les paraules del nostre MHP. I tot seguit els meus comentaris:

Crec que l'entrevista parla per si sola. No és necessari afegir res més. Si ahir jo encara podia tenir algun petit dubte que m'impedís denunciar amb rotunditat la mala fe del nostre actual govern i dels nostres governants al llarg d'aquests 7 anys de processisme, després d'haver escoltat aquesta entrevista ja no me'n queda absolutament cap: Hem estat TRAÏCIONATS per Carles Puigdemont i tota la seva comitiva, i jo mai més no tornaré a confiar en ells ni en els que han exercit de còmplices.

Queda manifest amb les paraules de Puigdemont: 1) Que no s'ha declarat la república. 2) Que mai no hi ha hagut cap intenció de declarar-la perquè se sabia de bell antuvi que això no es podria fer de manera pactada amb España i amb el seu consentiment. 3) Que no hi ha cap voluntat tampoc de proclamar-la en un futur immediat. I 4) Que fer-nos creure que havíem encarrilat la via unilateral per declarar la independència (allò famós de: "Mentre España ens va ignorant nosaltres anem a la nostre, anem fent les maletes i anem obrint la porta per sortir i emprendre el nostre propi camí") no ha estat res més que una TRAMPA i una MENTIDA per guanyar els nostres vots jugant amb els nostres anhels independentistes sense sortir mai del projecte del qual afirmaven que ja havien abdicat, és a dir, el projecte de reformar España per aconseguir un nou encaix. Projecte que ja s'ha vist que és completament impossible i que, malgrat tot, ara tenen la barra de reobrir i de convidar-nos de nou a emprendre, demanant-nos els nostres vots novament després d'haver jugat amb els nostres sentiments i haver-nos enganyat de mala manera. Welcome to Marmota's Day!

No solament hem fet el ridícul internacional més gran de la nostra història, sinó que hem concedit la victòria a aquells españolistes que dia sí i dia també se'n riuen de nosaltres dient-nos que mai no ens atrevirem a declarar la independència, i que únicament anem de víctimes per la vida com una forma de dir-nos el molt macos i bons, cultes i civilitzats que som els catalans enfront dels malvats i ignorants españols que no ens estimen i al mateix temps no ens deixen marxar.

L'últim tram de l'entrevista amb la intervenció de Toni Comín no té tampoc cap desperdici. No l'he transcrit per no allargar-ho més, però aquí abaix teniu el link per escoltar l'entrevista sencera si és que encara no ho heu fet. La falta de vergonya d'aquesta gent no coneix límits, i aquest personatge ara ens diu que "el poble haurà de fer molts més sacrificis i molt més grans dels que ha fet fins ara per ajudar-los a tirar endavant aquesta nova etapa que ara s'obre i que no sabem quan podrà durar". I afegeix: "Espero que ho facin com a senyal de reciprocitat, per què si nosaltres hem pogut arriscar tant fins al punt de poder ser enviats a la presó, el poble també ha de respondre i recolzar-nos amb el seu esforç". Es riuen de nosaltres a la nostra cara i a sobre pretenen que els tornem a votar. No solament ho pretenen després d'haver-nos enganyat miserablement, sinó que a més ens fan xantatge dient-nos que hi estem obligats. I la pobra Terribas al.lucinant en colors sense saber què dir davant d'aquesta consumació de la derrota i davant de la desvergonya d'aquells que l'admeten sense cap tipus de penediment ni de pudor. I, és clar, com podria mostrar-se indignada davant d'uns consellers empresonats i exiliats per culpa del dictatorial règim borbònic? Que no veieu que era necessari tot aquest espactacle de l'empresonament i l'exili per poder sentir-se amb el dret de reclamar el nostre vot novament malgrat haver-nos robat miserablement el nostre dret a la independència que ens vam guanyar a pols en el referèndum d'autodeterminació de l'1O? Que no veieu que ningú no els compraria aquest relat si no fos perquè ara s'han convertit en les víctimes d'un botxí anomenat Estat Español que és un monstre massa gran i poderós com per poder abandonar-lo? Doncs no, Toni Comín: No estic obligat a tornar a votar-vos i no penso fer-ho mai més. A tots aquells i aquelles que esteu disposats a caure de nou en la trampa, i espero que no siguin molts, només els puc dir una cosa: Oblideu-vos per sempre més de la independència, i sigueu benvinguts al processisme forever!

Ho sento, però no és el meu cas. Jo no penso deixar-me enganyar novament per aquesta gent. Ho sento pels que esteu completament encegats i no sou capaços de veure la traïció de la que hem estat víctimes, o per tota aquella gent de bona fe que no s'atreveix a reconèixer l'ENGANY i que no es pot creure que els seus treballin per l'enemic, ho sento perquè això que diré ara els farà sentir molt malament, però des d'avui mateix anuncio que deixo de reconèixer a Carles Puigdemont com el meu president i a la resta de consellers i conselleres com el meu govern legítim. Hem estat en mans de botiflers durant tots aquests anys i crec que ja va sent hora de donar-se'n compte per tal de no seguir malbaratant la nostre energia seguint els dictats d'aquells que fan veure que treballen per nosaltres i en veritat estan a sou de l'enemic.

Per tot això, anuncio també amb tota formalitat que el proper dia 21D no penso votar a cap dels partits que fins ara s'han fet passar per independentistes i que ara es disfressaran de demòcrates per entabanar-vos un cop més i seguir vivint del cuento. Tampoc penso votar els que anaven disfressats d'antisistema i que han resultat ser còmplices indispensables per a la consumació de l'ESTAFA. Però com que no vull que ningú m'acusi de fomentar l'abstencionisme per aquestes eleccions il.legítimes imposades des de Madrid, afirmo que sí que hi participaré i aniré a votar ESCONS INSUBMISSOS amb l'objectiu d'assolir una majoria absoluta de cadires buides que faci impossible la constitució de cap govern autonòmic. Unes cadires buides en representació d'un poble que no necessita líders per proclamar la república catalana i iniciar el procés constituent. És òbvi que ningú em farà costat en la meva estratègia, però jo la deixo aquí a sobre la taula i si guanyen les eleccions els partits declaradament españolistes no serà pas per culpa meva ni per culpa de tots i totes aquelles persones que ara mateix se senten orfes de tot lideratge independentista, sinó que serà per culpa d'aquesta colla de farsants que lideren els partits encobertament españolistes i que durant els darrers 7 anys han anat disfressats d'independentistes. Podeu anar-vos-en a pastar fang perquè hi ha moltíssima gent que ha deixat de confiar en vosaltres i que ja no us tornarà a votar.

El dia 27O el recordarem molts de nosaltres com un dia equivalent a nivell polític a aquell dia pel qual tots i totes hem passat en què de petit de cop i volta et fas gran en descobrir que no existeixen els "Reis Mags", que no són res més que una ficció inventada pels nostres pares per aconseguir que ens portem bé i que no els hi donem la tabarra. El dia 27O molts de nosaltres vam descobrir la ficció de la "independència" i l'engany al que hem estat sotmesos durant tants i tants anys. I el dia d'avui, després d'escoltar aquesta entrevista, ha estat equivalent per a mi al dia en què igualment de petits veiem per primera vegada als nostres pares posant d'amagat els regals al menjador de casa, certificant l'engany en el que havíem caigut per no saber pensar amb claredat i per confiar cegament en els nostres progenitors que tant deien estimar-nos. Doncs bé, com deia al començament, ara mateix ja no me'n queda absolutament cap dubte: La "independència" de Catalunya és una ficció en la mesura que no hi ha absolutament cap partit polític del nostre arc parlamentari que treballi per aconseguir-la. És una ficció en la mesura que ens creguem que algun partit polític farà alguna cosa per donar-nos-la. I és, per tant, una ficció en la mesura que el poble continuï encegat i segueixi fent confiança a aquells que faran tot el possible per impedir que mai no arribem a ser independents ni a proclamar la república. Però tenim l'opció de deixar de creure en fantasies i començar a construir veritablement la república des de baix, sense esperar que els de dalt ens diguin que ja podem començar a construir-la perquè això no passarà mai. Recordeu això: Perseguir la independència com una meta és tan inútil i il.lusori com perseguir la felicitat. La independència és el camí, no la meta. I la independència passa també per independitzar-nos dels nostres falsos líders. Hem de deixar de ser un ramat d'ovelles guiades per uns pastors i convertir-nos de veritat en un poble capaç de conquerir el seu futur. El camí de la independència és la desobediència civil, la desobediència dels nostres enemics externs i interns. Perquè a un poble que com avui ha estat capaç de tallar carreteres i col.lapsar vies de tren no se li pot dir de cap manera que no està preparat per assolir la independència sense insultar-lo vilment i ofendre la seva intel.ligència. Jo crec en el meu poble, no en aquells falsos líders que estan contractats a sou per amansar-lo i per asfixiar els seus anhels de llibertat. Feu-vos a la idea que estem completament sols i només ens tenim a nosaltres. El poble ha de salvar al poble, i pobre d'aquell que esperi que el salvi algú altre perquè serà entabanat, utilitzat i malbaratat com a poble.

En definitiva, la independència deixarà de ser una ficció només quan el poble cregui de veritat en ell mateix i començi realment a exercir-la. Perquè, com deia el nostre mestre Xirinacs (i no em cansaré mai de repetir-ho): "La llibertat no es demana, es pren". La llibertat, en altres paraules, es conquereix tots els dies.

Visca Catalunya lliure !!*!!

divendres, 27 d’octubre del 2017

27-O 2017: El naixement d'una república que fa tremolar l'estructura geopolítica del Vell Continent


La llibertat no es demana, s'exerceix. Avui el poble de Catalunya ha decidit recuperar les seves llibertats històriques arrebatades ara fa 303 anys per la Monarquia Borbònica de Felip V i exercir novament el seu dret d'autodeterminar-se com a subjecte polític lliure i sobirà que vol caminar lliurament vers al futur per un camí construït de manera independent amb les pròpies mans sense tuteles pròpies de pobles conquerits o de pobles que encara no han assolit la majoria d'edat.

La decisió, pròpiament, la va prendre el poble de Catalunya el passat dia 1-O quan va a sortir a votar de forma massiva al referèndum d'autodeterminació plantant cara de manera civilitzada i pacífica a la violenta represió policial española que va fer tot i més per tractar d'atemorir la població impedint-li votar amb normalitat en la jornada electoral més decisiva de la nostra història. L'argument per exercir una tal violència d'estat contra la seva població era que aquest referèndum era un acte il·legal en no estar reconegut per la Constitución española. Però és sabut que amb la llei a la mà no hi ha cap article de la Constitución española que impedeixi celebrar un referèndum d'autodeterminació, ans el contrari: està perfectament reconegut a la Carta Magna. El problema no és la llei, sinó la interpretació restrictiva que se'n fa, usant-la com una presó jurídica o una camisa de força que ofega qualsevol aspiració sobiranista del poble català.

Davant d'aquest tipus de situacions en les que hom usa el seu poder per impedir la modificació d'una llei o per fer-ne un ús restrictiu que cronifiqui la vulneració d'algun dret fonamental d'alguna persona, col·lectiu o poble, hi ha dos formes jurídiques de desobediència que estan recollides en el preàmbul de la Carta Universal de Drets Humans de les Nacions Unides. La primera és l'objecció de consciència, la qual ens permet desobeir una llei que entra en contradicció amb les nostres creences religioses o les nostres conviccions morals més fermes. En aquest cas, doncs, la desobediència ve motivada per motius ètics i respon al dret que té cada persona a decidir per ella mateixa i a obeir abans que res a la seva pròpia consciència. En quant a la segona forma jurídica es tracta de la desobediència civil, que igual que la primera és una forma de desobediència pacífica, però que a diferència d'aquélla no és de caràcter ètic o religiós, sinó polític. Si l'objecció de consciència té per objectiu poder decidir per un mateix i no veure's coaccionat per la imposició d'una llei que entra en contradicció amb la nostra consciència subjectiva, la desobediència civil el que pretén es produir canvis en l'ordre social o polític establert per combatre pacíficament una vulneració de drets col·lectius que es tradueix en una situació manifestament injusta. La desobediència civil és, per tant, una forma de dissidència política que no persegueix l'interés personal, sinó el bé comú d'algun col.lectiu indefens d'individus, com un poble els drets del qual no són reconeguts, els éssers humans que viuen en la pobresa més absoluta o el col·lectiu de tots els animals no humans que maltractem i assassinem sense cap mena de compassió cada dia.

Doncs bé, la convocatòria i realització del referèndum d'autodeterminació del passat 1 d'octubre no va ser un acte il·legal, per molt que des dels mitjans de comunicació españols es repeteixi diàriament aquesta mentida, fins al punt d'usar-la com a pretext per suspendre l'autogovern autonòmic català si s'apliquen els resultats assolits en aquest referèndum i es declara la independència, sinó que va ser un acte de desobediència civil a una interpretació restrictiva de la constitució que, en confondre-la amb la constitució mateixa, deixa de ser democràtica per convertir-se en una llei dictatorial o absolutista. Perquè quan una llei és injusta o s'utilitza d'una manera flagrantment injusta és un deure civil desobeir-la, especialment quan la pròpia llei és la condició indispensable per a que res no pugui canviar. I llunys de ser això un acte il.legal, és un dret reconegut a la Carta Universal dels Drets Humans, un dret que en el moment d'exercir-lo deroga aquella llei injusta que es vol modificar. I és que, com deia Henry D. Thoreau, una llei que la població no reconeix com a pròpia i deixa d'aplicar queda, en la pràctica, derogada i mancada de tota validesa legal.

Per això no té cap sentit que, una vegada celebrat el referèndum i aplicat el seu resultat, s'acusi al President Puigdemont de "rebel·lió" contra l'Estat Españo i el seu interès general. El delicte de rebel·lió comporta un "alzamiento público i violento". Una votació democràtica com un referèndum d'autodeterminació no reconegut per l'Estat és un acte públic, certament, però no és pas un acte violent, sobretot tenint en compte que la violència en aquest cas la van exercir els cossos policials españols sobre una població desarmada i pacífica. I, consegüentment, tampoc no és cap acte violent declarar la independència d'un territori després d'haver-la votada al seu Parlament legítim i democràticamdent escollit pels ciutadans.

Així doncs, una vegada el poble de Catalunya i els seus representant hem exercit el nostre dret a la desobediència civil en relació a la carta Magna del Reino de España, ara mateix l'única legalitat vigent al Principat de Catalunya és la Llei de Transitorietat Jurídica que va ser aprovada al Parlament el passat 7 de setembre i que va entrar en vigor el dia 1 del mes en curs amb la clara victòria del Sí a la independència en el referèndum d'autodeterminació que es va celebrar malgrat les porres que van fer tots els possibles per impedir-ho. I els països membres de la UE s'afanyen a dir que no reconeixeran mai una Catalunya independent malgrat saber que el naixement de la República Catalana ja és imparable, i és que els fa una por terrible que l'exercici de la democràcia aconsegueixi modificar les fronteres territorials d'un dels socis en un club d'Estats on la democràcia brilla per la seva absència perquè els ciutadans no tenen cap dret a vot malgrat que els mercats, com deia Georg Soros, voten tots els dies.

dijous, 12 d’octubre del 2017

El moment de la dignitat col.lectiva es diu DUI, i cal fer-la en aquests moments !!*!!


Som molts els catalans i les catalanes independentistes que ens vam quedar completament decebuts el passat dimarts veient com el president Puigdemont suspenia una Declaració d'Independència que en realitat no havia fet. Ja s'havia avançat que el govern de Junts x Sí optaria, amb el suport de la CUP, per seguir la via eslovena, consistent en fer una declaració solemne d'independència davant de tots els mitjans d'arreu del món i a continuació suspendre'n els seus efectes durant un període breu per tal d'afavorir el diàleg i la negociació amb l'estat matriu del qual hem decidit independitzar-nos. Els que fa molt de temps que esperàvem l'arribada d'aquest moment ja havíem assumit per tant que aquesta seria la via escollida per fer la independència, però cap de nosaltres posava en dubte que hi hauria una Declaració efectiva d'Independència, en primer lloc perquè se'ns havia assegurat que així seria i en segon lloc perquè és el que estava previst per la Llei de Transitorietat Jurídica que el mes passat es va aprovar al Parlament. Per això els nostres ulls i els nostres oïdes no podien donar crèdit al que veien i sentien quan en comptes de fer la DUI i suspendre'n els efectes el que es va fer va ser aplaçar-la sense arribar-la a fer. La doble reacció d'eufòria i decepció dels centenars de persones congregades al Passeig Lluís Companys per seguir en directe aquest moment històric ha estat motiu de burla de tots els mitjans españolistes, i un cop més els hem donat motius per alimentar el seu discurs segons el qual no tenim els "pebrots" de dur a la pràctica allò que diem que estem decidits a fer.

Doncs bé, com deia al començament d'aquesta entrada, som molts els catalans i les catalanes independentistes que ens vam quedar completament decebuts en veure com, una vegada més, no es complien les promeses i les expectatives que els nostres dirigents polítics havien generat abans de convocar-nos a les urnes. Lògicament, sempre hi ha els optimistes que intenten animar a la colla independentista per tal d'evitar que caiguin en depressió profunda en veure una vegada rere l'altre com es juga amb els seus sentiments i s'usa la independència de Catalunya com una pastanaga que mai no arriba, i els optimistes ens diuen que no és cert que la independència sigui només una pastanaga, perquè ja la tenim a tocar i només ens cal esperar l'oportunitat definitiva. Però, senyors, aquest discurs que potser ha sigut vàlid durant els darrers 7 anys ja no es pot sostenir per més temps, perquè tots els anys que portem de "processisme" ens han portat fins aquí: fins aquest moment decisiu en que ens toca plantar-nos i fer una solemne Declaració d'Independència. O sigui, la DUI que el M.H. President havia de fer aquest dimarts i que finalment, a última hora, va decidir no fer.

Alguns amics em diuen que no em desanimi i que confiï plenament amb els nostres representants, perquè hem de pensar que saben el que es fan i que en el moment oportú ho faran possible. Davant d'aquesta confiança cega en el nostre govern jo he de dir el següent: les úniques persones en qui confio són els més de dos milions que hem impulsat aquest moviment des de l'any 2010 fins avui, tots els qui hem anat manifestant-nos any rere any des d'aleshores i tots els qui vam anar a votar el 14N, el 27S i l'1O amb l'objectiu final d'arribar al precís moment de la Declaració d'Independència que hauria d'haver-se produït el passat dimarts 10O al Parlament de Catalunya  i que inexplicablement no va tenir lloc. Això, en efecte, és inexplicable per a molts de nosaltres i només dos dies després d'haver decidit aplaçar fer la DUI s'ha vist que no ha servit absolutament per a res. Perquè, vist el més que previsible immobilisme de tot l'aparell de l'Estat español i el suport que aquest rep per part de la UE, difícilment algú em podrà convèncer que va servir d'alguna cosa no declarar la independència en el moment que tocava, i en canvi crec que puc afirmar que avui estem igual o pitjor que el dimarts.


Jo em pregunto: A algú li sorprèn que els catalans no trobem suport a Europa? La UE és un club d'estats, i cap d'ells vol trobar-se amb el mateix marró en el que es troba l'Estat Español ara mateix. Si cap dels països europeus no ens van ajudar durant la Guerra Civil i en cap moment de la posterior dictadura, qui podia tenir esperances en que ens ajudarien ara en la nostra voluntat de convertir-nos en estat independent? Per tal que hi hagi la més petita possibilitat que algú ens recolzi i reconegui la legitimitat del nostre objectiu, primer hem de demostrar que és realment això el que volem els catalans i les catalanes, i l'única forma de demostrar-ho és atrevint-se a fer-ho efectiu encara que inicialment no tinguem cap reconeixement. És a dir, cal que primer ens declararem un Estat independent d'España, i només després, quan ja comencem a tenir algun tipus de reconeixement internacional a fora d'Europa, hi haurà la possibilitat que els altres països europeus també ens reconeguin en algún moment. Sense donar aquest pas no hi ha cap possibilitat de constituir-se com a tal perquè els altres estats faran el possible perquè no t'independitzis. Aquest punt ja estava clar el dimarts, i per això és completament inexplicable que no es dugués a la pràctica la DUI, a no ser que realment no la volguessin fer. És la única explicació que jo hi trobo, però encara són a temps de demostrar que estic equivocat i que només va ser una errada tàctica que ara tractaran de corregir.

Els nostres representants polítics tenen l'obligació de donar compliment al mandat democràtic recollit a les urnes el passat 1O. No n'hi ha prou amb dir que "assumeixes el mandat democràtic", sinó que cal donar-li un efectiu compliment. I això és el que encara no ha fet el nostre govern. Som molts els que pensem que entre els membres del nostre govern n'hi ha alguns (si no tots) que no volen ni han volgut mai declarar la independència de Catalunya, que tot aquest Procés no ha estat més que un farol per forçar a l'Estat Español a negociar un nou encaix de Catalunya a dintre d'España. Així ho vam sentir quan, després de les eleccions plebiscitàries de 2015, es va renunciar a complir amb el programa electoral amb el pretext que no havíem aconseguit el 50+1% de vots favorables a la independència, la qual cosa era i segueix sent completament fals. Aquelles eleccions plebiscitàries van ser el referèndum d'autodeterminació que havia de servir per iniciar el procés constituent, i en comptes d'això van servir només per allargar dos anys més el Procés convocant un nou referèndum que, ara sí, havia de ser la votació definitiva per fer la DUI i iniciar el procés constituent de la nova República Catalana. Doncs bé, després de guanyar també el nou i definitiu referèndum ens trobem decebuts novament veient com tampoc ara no s'ha fet la DUI amb el pretext de donar una nova oportunitat al "diàleg" amb el govern español, el qual per la seva banda ja ha tornat a mostrar per enèssima vegada que no té cap voluntat de diàleg iniciant els tràmits per aplicar l'article 155 de la "Sagrada Constitución" española i suspendre l'autogovern de Catalunya encarnat en la Generalitat. Jo crec que aquesta manca de voluntat polìtica per part de tot l'aparell repressor de l'Estat Español ja estava més que clara aquest dimarts i que per tant no hi havia cap necessitat d'aplaçar la DUI. És més, sóc de l'opinió que aquest diàleg que s'ha volgut afavorir amb el gest de cortesia del dimarts no hi ha cap possibilitat de que es produeixi abans d'haver-nos declarat com un estat independent. Tot els analistes pro-independència li estaven dient això al President Puigdemont, i malgrat tot ell va optar per fer el gest de cortesia davant una UE que no solament no l'ha assumit per posicionar-se com a mediador en el conflicte, sinó que s'ha situat clarament i de manera descarada al costat de Mariano Rajoy. Davant d'aquesta nova decepció, crec que estic en el meu dret a tornar a posar en dubte la sinceritat dels nostres representants polítics quan diuen voler conduir-nos fins a la "terra promesa" de la independència i, al mateix temps, sempre troben pretextos, per no arribar-hi mai. Jo confio en els més de dos milions de persones de bona fe que han impulsat el procés i ens han portat fins aquí, però no tinc perquè creure cegament en els nostres representants si crec que ens estan defraudant vilment. 

En tot cas, els nostres representants ara tenen l'oportunitat de demostrar que no han estat jugant amb tots nosaltres i que sí estan disposats a complir amb el mandat democràtic que han rebut de les urnes, anteposant els interessos del poble i del país que governen per sobre dels interessos de classe que dirigeix tota aquesta gran farsa política que anomenem "Unió Europea". España sempre ha estat i serà un estat autoritari, si algú tenia l'expectativa de poder negociar alguna cosa amb el govern español ha estat realment ingenu. I Europa sempre ha recolzat l'autoritarisme de l'Estat Español en la mesura que està al servei d'unes elits molt concretes. Si volem fer la revolució l'haurem de fer prescindint de la UE, però primer hem de decidir encara si volem fer la revolució o no. I en especial els nostres polítics, que em temo que no hi estan disposats. Perquè d'això va la independència, de provocar un autèntic terratrèmol a dins d'España i Europa, i alguns encara no se n'han adonat que no es tracta només de canviar la història d'España sinó de canviar la història del tot el vell continent. Per tant, si la UE no reconeix els nostres drets com a poble no hi tenim res a fer aquí. Independitzem-nos alhora d'España i de la UE per ser un país vertaderament lliure, aquesta és l'única i a la vegada la gran oportunitat que tenim ara mateix.

Aquest dimarts passat el president Puigdemont va sucumbir a les pressions arribades des de l'estament europeu per no fer la DUI i obrir una oportunitat al diàleg amb el govern de Rajoy. Molt bé, ja està fet. Però ja hem vist la resposta de l'Estat español i ja hem vist de part de qui està la UE. Tots aquests precs de diàleg no han estat res més que una trampa per fer-nos aplaçar la DUI i, a continuació, demanar-nos la rendició incondicional dels catalans independentistes i la nostra submissió a l'ordenament constitucional español, un ordenament jurídic il.legítim que es va aprovar sota la coacció de les pistoles i que a dia d'avui la major part de la població ni tan sols ha votat ni reconeix com a seu. Així doncs, ara és el moment de donar compliment a la voluntat democràtica del poble català declarant la independència de Catalunya i posant fi al Procés per donar el tret de sortida a la construcció de la nova república. Si els nostres representants no fan aquest pas ara demostraran que mai no han volgut fer-lo perquè ja no hi ha més excuses per posar, i serà la fi de tot el moviment independentista juntament amb la "revolució dels somriures" que aquest moviment pretenia encarnar. No els critico i els vull donar el meu darrer vot de confiança, però si ara no fan el que és precís i necessari fer ja no els la donaré mai més. 



Sempre ho he dit: hi haurà un moment en que serà necessari dir "Prou!" i plantar-nos com a poble. El poble de Catalunya ja ho ha fet anant a votar de forma massiva el passat 1O i defensant les urnes de la repressió policial posant en risc la seva pròpia integritat física. Ara és necessari que aquest gest de dignitat col.lectiva quedi plasmat institucionalment anteposant els interressos del nostre poble a la voluntat d'entendre's amb aquells que no solament no volen entendre'ns, sinó que ens maltracten i vilipendien treient rèdit polìtic de l'odi que desprenen contra nosaltres. Ningú ens respectarà fins que no ens respectem a nosaltres mateixos com a poble, i l'única forma de mostrar aquest auto-respecte a la resta del món és declarar-nos com un estat sobirà i independent. El passat 1O ens vam guanyar sobradament aquesta independència, però ningú no ens la donarà ni reconeixerà si no ens la prenem nosaltres mateixos primer pel nostre compte. Aquesta és, doncs, l'única pressió a la que haurien de sotmetres els nostres representant en aquests moments de la història, la pressió de no decebre a tot el seu poble.

És ara o mai, perquè no tornarem a tenir cap altra ni millor oportunitat que aquesta.

Declari la independència, President !!*!!


diumenge, 8 d’octubre del 2017

El diàleg és quelcom indispensable en tota societat democràtica, i la sobirania també

Una setmana després de la celebració del referèndum d'autodeterminació de Catalunya del passat 1-O, guanyat amb un 90% a favor del SÍ i un 43% de participació (descomptats els més de 700.000 vots segrestats pels cossos policials españols), hem sentit nombroses peticions de mediació i d'una sortida negociada al conflicte. Ahir es van manifestar centenars de persones vestides de blanc demanant-lo, però també hi ha diverses propostes de mediació per part de col.lectius de diferents àmbits. La darrera de la que he tingut notícia és la d'uns professors de Filosofia de diferents universitats catalanes.

http://www.valors.org/els-filosofs-es-posicionen-sobre-la-situacio-a-catalunya/

Davant d'aquestes proclames fetes a l'aire en favor del diàleg, i davant d'aquesta iniciativa darrera de professors del meu gremi en particular, voldria manifestar el següent:

Està molt bé la crida al "diàleg", però tots ja som grandets i sabem perfectament qui és que no vol ni ha volgut mai parlar en aquest conflicte. I també sabem que no ho voldrà fer mai a no ser que es vegi forçat a fer-ho. Per a poder parlar caldria que l'Estat español reconegués al govern català com a representant d'un subjete polític que és el poble de Catalunya, i això no passarà mai. I no és només el PP qui no reconeix e poble català com a subjecte sobirà, sinó que és la major part de partits de l'oposició a las Cortes españolas qui tampoc el reconeix. Per tant, no és un problema del partit que governa ara mateix España sinó de tot l'aparell d'un Estat centralista, decadent i repressor que es nega a dialogar i fer cap tipus de concessió per mirar de trobar una sortida pacífica i negociada als conflictes. Això vol dir que l'única forma d'aconseguir el diàleg és fent la Declaració d'Independència aquest proper dimarts al Parlament de Catalunya, perquè abans de fer aquest pas mai ningú no ens escoltarà ni a dins ni a fora d'España.

foto de Albert Balaguer.

Jo he fet aquesta setmana classes de mediació als meus alumnes de Filosofia aprofitant, precisament, l'ambient de conflicte que estem visquent en el moment actual, que per altra banda és l'ambient habitual i desitjable en tota societat democràtica sempre i quan hi hagi el compromís previ de resoldre les diferències pacífica i enraonadament. A la classe m'he situat en una posició neutra i he demanat als alumnes que fessin el mateix per ajudar a desencallar el conflicte, com si ens haguessin sol.licitat a nosaltres complir la funció de mediar entre les dues parts enfrontades. Hem reflexionat sobre el diferent concepte de democràcia que utilitza cada part i hem hem aconseguit formular una tercera definició alternativa que permetés reconciliar a les altres dues. I a partir d'aquí hem arribat a la conclusió que la solució més raonable al conflicte, que implicaria una concessió per les dues parts, seria la de fer un referèndum d'autodeterminació legal i acordat: això, en efecte, suposaria la renúncia del govern català a fer la DUI i la renúncia del l'Estat español a utilitzar la llei com una camisa de força que nega el dret dels catalans a decidir el seu futur. O sigui, que si els nostres representants polítics necessiten mediació els meus alumnes de 4rt d'ESO i 1r de Batx ja estan preparats per exercir com a tals i desencallar el conflicte. No es requereixen uns mediadors gaire més qualificats si al mateix temps hi ha la voluntat política de trobar una solució pacífica per part de les dues parts implicades. El problema és que aquesta part només la mostra una sola de les parts, i és completament absent per part de l'altra com ho ha estat sempre. En efecte, desde el mateix diumenge passat, el president de Catalunya Carles Puigdemont ja ha manifestat en diverses ocasions la seva disposició a sotmetre's a un procés de mediació; i, a la inversa, el president del govern español ha deixat clara la seva negativa a fer-ho. I no només el president, sinó també ho ha fet el monarca, el qual precisament se suposava que servia per cumplir amb aquest paper de mediador entre els diferents pobles de l'Estat. Així doncs, deixem de fer proclames estèrils i vàcues al diàleg quan ja tothom té clar qui és que no es vol asseure a parlar. Podem dir-ho de la forma que volguem i considerem més oportuna, mentre que no ens fem trampes al solitari. I les proclames vàcues al diàleg podem ser una trampa quan una part és qui disposa de tota la força policial i judicial i l'altra part ni tan sols és reconeguda com a legítim interlocutor sobirà.

foto de Albert Balaguer.

Per altra banda, cal notar que ésser filòsof no vol dir estar lliure d'ideologia i no prendre partit. I després de veure alguns dels noms que donen suport a aquest manifest "intel.lectual" tinc la impresió que hi ha de tot menys neutralitat. Una cosa és fer de mediador i una altra cosa molt diferent és proposar una taula de mediació amb l'objectiu de fer descarrilar un procés que ha durat molts anys i que amb tota la legitimitat del món ja ha arribat al seu punt final. Els que proposen la mediació saben perfectament que no és possible dur-la a terme si les dues parts implicades no reconeixen que hi ha un conflicte i accepten a l'altre com a legítim interlocutor. Per tant, saben que aquesta mediació és impossible si el govern español no demana disculpes per la violència exercida contra els ciutadans catalans, es compromet a no tornar a exercir-la i retira totes les causes judicials q té obertes contra càrrecs polítics catalans. I com q saben q això no passarà abans de declarar la independència, proposar mediació en aquest moment és una forma clara de prendre partit amb l'objectiu final de convèncer a Puigdemont q no faci la DUI, que és curiosament l'única acció q podria fer possible la mediació. No sé si algú creu que no estic utilitzant la forma més adient de dir les coses com a filòsof, però jo crec que precisament els filòsofs les hem de saber dir pel seu nom.

T'insulten, et maltracten, vulneren els teus drets, t'apallicen, i quan finalment decideixes fer les maletes per marxar aquells que fins ara s'ho havien quedat mirant et diuen que no està bé marxar sense dialogar. Genial!

foto de Albert Balaguer.

Pel que fa a aquells que desitjeu la independència i ara que ja l'hem guanyada us comencen a tremolar les cames escoltant aquells que mai no l'han desitjada i que us volen fer creure que proclamar-la en aquests moments seria un "error monumental", dir-vos que no hi ha res pitjor que quedar-nos com estem, i tots sabem què implicaria això. Per tant, si hi hagués aquesta possibilitat, aquesta opció no seria acceptable. Però el que passa és que no hi és aquesta opció perquè l'únic que tenim al davant és un estat demagògic, autoritari i repressor que no vol cedir ni un mil.límetre i que es creu amb el dret d'intervenir les nostres finances i apalliçar a la nostra gent. L'autonomia de Catalunya ja ha estat fàcticament intervinguda i no tenim, per tant, res a perdre declarant la independència. Sí que tenim, en canvi, molt a guanyar. I per últim, el referèndum de l'1-O es va presentar com a vinculant, de manera que seria una traïció al poble imperdonable per part del nostre govern si ara no apliqués els resultats, ja que ha rebut un mandat democràtic clar per fer-ho. 

https://www.vilaweb.cat/noticies/vols-dialeg-aposta-per-la-dui/

Com ja he dit, l'única forma possible i acceptable d'aturar la DUI seria que l'estat español acceptés a negociar un referèndum acordat amb el compromís explícit d'eliminar totes les causes judicials que actualment tenen obertes contra els nostres responsables polítics, i això és fer volar coloms perquè no hi ha el més mínim indici de que pugui passar una cosa així, ans el contrari. En consequència, no fer la DUI ara no només suposaria una rendició absurda i imperdonable de Catalunya quan ja tenim la independència a tocar, sinó que a més ens condemnaria a un futur sense esperança, un futur de decadència marcat pels tribunals i una repressió brutal. 


foto de Albert Balaguer.

Que no us tremolin les cames ara que estem apunt d'aconseguir-ho, perquè només depèn de nosaltres o bé que ens enfonsem en aquest abisme de la independència que ens genera vertígen o bé que comencem a volar !!*!!


dilluns, 2 d’octubre del 2017

1-O 2017: El día que el pueblo de Catalunya se ganó el derecho de volver a constituir un Estado independiente y vivir en libertad


Carta a mis amigos mexicanos:

Después de haber puesto fin a 4 años de exilio en vuestro maravilloso país os escribo emocionado y conmocionado por haber vivido en primera persona la "batalla" final del pueblo catalán contra un Estado policial y represor como el español que lo ha mantenido sometido durante los últimos 300 años y del cual desea independizarse de forma pacífica y con absoluta cordialidad. Hoy ha sido la "batalla" final porque el Estado español ha decidido suicidarse como estado democrático y de derecho atacando con una violencia desmedida y desproporcionada a una población pacífica y desarmada, y Catalunya ha ganado a ojos del mundo la plena legitimidad para declarar de manera unilateral la independencia de España.

Hoy me he sentido orgulloso de mis conciudadanos defendiendo la democràcia ante la violencia represiva de esta Monarquía borbónica que no ha votado nadie y que fue puesta a dedo por el dictador con el fin de garantizar "la sagrada unidad de la patria". Me he sentido orgulloso de mi pueblo y he sentido literalmente como si hubiera viajado en el tiempo 70 años atrás y estuviera reviviendo la dictadura fascista del Generalísimo Francisco Franco mientras me encontraba frente a frente con la Policía Nacional que vino a impedirnos por la fuerza ejercer aquel que en democracia es nuestro más elemental derecho: votar. Finalmente, las fuerzas de ocupación española han conseguido saltar las vallas de una de las 400 escuelas electorales que han sido hoy asaltadas de manera brutal y que los catalanes y catalanas hemos defendido de una manera absolutamente pacífica y ejemplar. Han entrado en la escuela electoral rompiendo con mazos puertas y cristales para secuestrar las urnas arrancándosela de las manos a los delegados de mesas mientras los otros lanzábamos cánticos diciendo cosas como éstas: "¡Somos gente de paz y sólo queremos votar!" 

Jean-Claude Juncker, President of the European Commission: Suspend EU voting rights for Spain

Frente al orgullo de mi pueblo he sentido vergüenza de un Estado español que ha perdido la batalla moral frente a Europa y el mundo entero. Después de la violencia arriba mencionada del aparato policial español frente a una población pacífica y desarmada que únicamente quería ejercer su derecho a voto ya no hay nada que negociar más allá de los términos y condiciones de una separación cordial y amistosa. Contrariamente a lo que se os cuenta desde muchos medios manipulados, nosostros no odiamos a los españoles sino que queremos amarlos y tener una relación amistosa y respetuosa con ellos. Pero cuando desde comunidades como Andalucía se vitorea a la Guardia Civil en su expedición hacia Catalunya gritando "¡A por ellos!", eso no ayuda y demuestra que para los propios españoles nosotros no somos españoles. Nosotros somos "ellos", a los que hay que someter y "bombardear cada 50 años" para mantenernos a ralla. Apalear a una población pacífica e indefensa con porras, con pelotas de goma y con gases lacrimógenos, eso es una muestra de odio. Votar pacíficamente y de manera democrática si queremos constituir un Estado propio, esto no es una muestra de odio. Vivimos en un Estado que va en contra de Catalunya y que gana votos alimentando la catalanofobia, por eso queremos independizarnos. Por eso queremos independizarnos, para construir un Estado que vaya a nuestro favor, no para ir en contra de nadie ni de ningún otro pueblo.

foto de Albert Balaguer.

El Estado español ha perdido esta batalla porque en lugar de querer seducir a los catalanes para convencerlos de que se quedaran ha decidido reprimirlos por la fuerza, y eso es incompatible con la democracia. Por eso ha perdido su derecho a negociar un referendum pactado como los que se hicieron en Quebec o Escocia y nosostros le hemos estado solicitando durante los últimos 7 años sin dar ninguna salida dialogada a nuestra demanda, no dejándonos otra salida más que la Declaración Unilateral de Independencia. 

foto de Albert Balaguer.

La delegación de observadores Britanicos compuesta por 14 parlamentarios ha declarado hoy en rueda de prensa que se encuentra en estado de shock con lo que ha presenciando a lo largo de esta jornada electoral. Ha declarado que da toda la validez al referendum y al numero de votos emitidos por la ciudadanía catalana y, además, ha declarado que va a llevar al Estado español a la corte penal internacional de la Haya por la clara vulneración de derechos fundamentales que están reconocidos en la carta de derechos de la Unión Europea. El gobierno catalán también lo hará.

foto de Albert Balaguer.

Lamento no haber podido despedirme como hubiera querido de muchos de vosotros, pero tuve que irme de forma súbita de México por motivos profesionales. He dejado proyectos sin cumplir allá y hubiera querido culminarlos, pero no ha podido ser. Lo principal es poder trabajar y ahora tengo la suerte de poder hacerlo. Simplemente decir para concluir esta breve misiva que ha sido un orgullo para mí haberlos conocido a pesar de las diferencias que con alguno de ustedes haya podido tener. Hubiera querido continuar con nuestro diálogo, pero no ha podido ser. Ojalá podamos vernos nuevamente en el futuro si yo vuelvo por allá, y si ustedes vienen algún día por aquí de visita por favor no dejen de avisarme para que vaya a su encuentro y podamos platicar. Espero que si vienen lo hagan ya en una Catalunya independiente. Yo al final me fui con la sensación de no haber llegado a México, ya que me faltó mucho por conocer y aprender de tan complejo país. Pero ahora tengo la tarea de llegar a mi país, que no por pequeño es menos complejo.

foto de Albert Balaguer.

Viva la República Catalana !!*!!

Barcelona, 1 de octubre de 2017

diumenge, 1 d’octubre del 2017

Ara o mai !!*!!

Benvolguts i benvolgudes:
Finalment ha arribat. L'1-O ja és aquí. L'oportunitat que tots i totes tan anhelàvem. No la deixem escapar.
Per a mi és una jornada doblement històrica, perque el sol fet de poder viure-la en primera persona juntament amb tots vosaltres és quelcom extraordinari que fa uns dies ni tan sols hauria pogut somiar. És talment com si tots els astres i estels de l'univers s'haguessin confabulat per fer-me retornar en el moment més oportú, el moment que havíem estat demanant des del començament d'aquest Procés cap a la independència: el moment d'autodeterminar-nos i de constituir-nos en un subjecte polìtic sobirà.
No està de menys recordar que avui fa exactament 2 anys i 3 dies (el 27S del 2015) el poble de Catalunya ja es va autodeterminar votant a favor i en contra de la República Catalana independent en unes eleccions plebiscitàries legals i democràticques i que el resultat va ser clarament favorable per més del 50% del cens electoral, un cop descomptats els vots en blanc que no es van posicionar ni a favor ni en contra. El referèndum d'autodeterminació d'aquest proper diumenge suposa un afany de radicalitat democràtica en convocar novament els poble català per ratificar els resultats assolits ara fa 2 anys i que van conformar les actuals majories parlamentàries. Per tant, en el cas hipotètic que l'Estat español aconsegueixi impedir físicament i per la força la celebració de l'1-O, quedi constància que el referèndum ja el vam celebrar el 2015 en forma de plebiscit i que el govern català està perfectament legitimat per fer una Declaració Unilateral d'Independència. Els nostres governants han arriscat molt per organitzar aquesta votació, certament, però també nosaltres ens arriscarem avui per defensar-la amb ungles i dents de la repressió española.
Només hi ha una possibilitat per impedir la independència de Catalunya i és que l'opció contrària guanyi la votació per tal que es tornin a convocar eleccions autonòmiques. Així doncs, convido als partidaris del NO a que surtin a votar massivament per expressar la seva voluntat de continuar a dins d'España a fi d'impedir que marxem, ja que la convocatòria electoral és molt clara i diu que el resultat és vinculant sense cap mínim de participació i sigui quina sigui l'opció guanyadora pel 50% + 1 del cens que hagi participat en la votació. De la mateixa manera, exigeixo al govern català que apliqui el resultat sense cap tipus d'excuses ni dilacions com ja va dir que faria en el plebiscit del 2015 i finalment no va fer. Vull deixar constància aquí que si em sento enganyat per segona vegada no confiaré mai més en ells. Tan si guanya el Sí a la independència com si l'Estat ens impedeix físicament votar, en qualsevol dels dos casos que no comptin amb mi per continuar amb el "processisme" en comptes d'encetar d'una vegada per totes el Procés Constituent.
La independència no es demana, es prèn. I qui la vol realment no busca excuses per aconseguir-la.

Avui tots i totes a votar i a defensar les urnes, però demà tots i totes a exigir que el govern compleixi amb allò que ens ha promès. Hi ha trens que només passen un cop a la vida i qui no hi puja és perquè realment no es vol moure de lloc.
És ara o mai.
Salut i República !!*!!