dimecres, 5 de gener de 2022

De la independència, de la fi de la pandèmia i d'altres pastanagues mediàtiques

No hi ha com escoltar les notícies en vísperes del "Pare Noel" o dels "Reis Mags" per entendre el que són realment els noticiaris. Quan veus com els mateixos locutors que amb el mateix posat seriós que ens expliquen les mil i una altres històries de cada dia detallen com aquests éssers fantàstics estan recorrent mig món per entregar els regals als més menuts t'adones que els noticiaris en realitat són contes de fades per adults que persegueixen la mateixa finalitat que els contes que els adults expliquem als infants: aconseguir que es portin bé i que assimilin la diferència entre allò correcte i allò incorrecte, amenaçant-los amb conseqüències dolentes en cas que decideixin portar-nos la contrària. I de la mateixa manera que els nens arriben a una edat en què discuteixen si el "Pare Noel" o els "Reis Mags" existeixen o no, uns afirmen que no i els altres s'enfaden perquè es resisteixen a creure-ho i acceptar que han estat enganyats pels adults, els propis adults espectadors dels noticiaris es barallen i discuteixen sobre si existeix o no existeix allò sobre el que parlen els "informadors" del seu canal predilecte. Si algú s'atreveix a qüestionar que existeixi allò del que parlen a la tele i als diaris o que sigui tal com ho expliquen, aleshores els propis "periodistes" que elaboren les notícies etiqueten a aquest espectador polèmic de "negacionista i conspiranoic" i, conseqüentment, aquestes etiquetes es normalitzen i es generalitza el seu ús social per estigmatitzar a aquestes persones hiper-crítiques que porten els seus dubtes més enllà del que és raonable o assenyat. Això és el que va passar després del xou del procés que ens va tenir entretinguts durant gairebé 10 anys. Alguns es van creure l'engany a ulls clucs i, una vegada destapada tota la farsa, encara avui es neguen a acceptar que van ser enganyats pels mateixos líders farsants que més de 4 anys després segueixen acaparant planes i planes d'informació. "No en van saber prou", "l'Estat és molt dolent", "aconseguir la independència és més difícil del que ens havíem pensat", etc., etc., etc. Aquestes són les típiques excuses d'aquells que es neguen a acceptar que vam ser ensarronats per uns falsos líders que no tenien cap interés en complir amb el seu mandat i sí molt en mantenir-nos encadenats en aquest règim borbònic que amb tanta generositat els dóna de menjar. Les excuses, lògicament, venen mediatitzades pels "informadors" objectius de la realitat que són els periodistes dels diferents canals, i són assimilades pels espectadors crèduls que necessiten seguir creient en les bones intencions d'aquells que els van enganyar. Aquests espectadors "innocents" són com aquells nens petits que han vist els seus pares posant els regals la nit anterior o comprant-los a la botiga uns dies abans i, tot i així, no accepten les evidències perquè prefereixen seguir vivint en un món màgic i creure que sí existeixen "els Reis Mags". Ells no són els negacionistes, els negacionistes són aquells que basant-se en les evidències han desmuntat la falsa creença de que "el Procés" anava de debò. Els qui afirmen això són estigmatitzats com a "negacionistes" perquè neguen que l'Estat español tingui realment la capacitat de retenir per la força a un poble decidit i valent que s'ha autodeterminat a favor de la independència sense la col·laboració de tot l'arc parlamentari català, incloent especialment als falsos líders independentistes que no ha tingut ni tindrà mai cap interès en fer efectiva aquesta independència; i són estigmatitzats al mateix temps com a "conspiranoics" perquè afirmen que el mal anomenat "Procés" no ha perseguit mai la independència del poble català sinó precisament l'esgotament de les energies vives d'aquest poble i l'avortament de la independència quan aquest ja estés prou cansat com per poder reaccionar. I una vegada estigmatitzats socialment aquests espectadors trastornats han de ser lògicament censurats pel bé de la societat i pel manteniment de la confiança en les institucions públiques, que indiscutiblement sempre treballen per garantir els drets i les llibertats dels seus ciutadans. Però ara aquest xou ja s'ha acabat, només en queda una grotesca "taula de diàleg" que no interessa a ningú, ni tan sols a aquells espectadors confiats que mai no s'han sentit enganyats. Ara el que interessa és el nou xou del coronavirus, que és molt més urgent i té un abast molt més global. En aquest nou xou la defensa dels drets i les llibertats dels ciutadans ha estat substituïda per la defensa de la seva seguretat, de manera que els que abans eren líders independentistes que lluitaven per aconseguir la nostra llibertat nacional ara s'han convertit en líders sanitaris disposats a lluitar per la nostra salut i el nostre benestar. "Fan el que poden", "És un virus molt nou i no el coneixem prou", "Té una gran capacitat de mutar", etc., etc., etc. Aquestes són les noves excuses que justifiquen tota mena de mesures arbitràries, restriccions de drets, girs de guió i, en última instància, que el xou no s'acabi mai. I enteneu-me: Amb això no estic dient que no existeixi el virus, eh? Però costa de creure que els mateixos locutors que utilitzen la seva posició privilegiada per ensarronar als nens amb contes de fades o per ensarronar als grans amb fantasiosos processos a Ítaca que no porten enlloc no utilitzin la mateixa cara de poquer per ensarronar-nos ara també amb un nou engany. La diferència és que ara la informació ve avalada per la sacrosanta institució de la Ciència, que compleix el mateix paper a la nostra societat hiper-moderna que el que complia l'Església a l'època medieval. Per això sé que no cal negar l'existència del virus per ser titllat de "negacionista i conspiranoic", n'hi ha prou amb plantejar algun dubte sobre la verossimilitut del relat oficial per ser estigmatitzat amb aquestes etiquetes de caràcter psiquiàtric que posen en qüestió la teva abans mai qüestionada salut mental. Res del que diguin els científics no pot ser qüestionat, per això són els "experts" i hem de confiar-hi amb fe cega. No confiar amb aquell que posseeix el coneixement és símptoma de patir un evident trastorn mental on l'ignorant s'atreveix a qüestionar l'autoritat dels "savis" o en posar en dubte les honorables intencions dels seus coneixements tan magistralment elaborats i experimentalment demostrats. Afortunadament, la pròpia televisió pública catalana s'ha encarregat de fer una Marató per recaudar fons i així poder seguir ajudant a tots aquells ciutadans-espectadors que -com jo mateix- s'atreveixen a dubtar de les mil i una històries que els expliquen des dels mitjans oficials. No de totes, és clar, perquè l'èxit d'una farsa depèn de que contingui elements de veritat, però sí d'aquelles que acaparen la nostra atenció i la nostra energia diària. I ja des de Plató sabem que aquell espectador que té la gosadia de trencar amb les seves cadenes mentals per intentar esbrinar què hi ha i qui s'amaga darrere de les imatges serà titllat de "boig" per aquells que confonen les imatges amb la realitat fins al punt que estarien disposats a matar-lo si poguessin, com de fet li va passar al seu mestre Sòcrates i després a molts altres que al llarg de la història s'han atrevit a anar en contra de la corrent de pensament predominant. Avui, però, ja no cal matar-los. N'hi ha prou amb tancar-los al psiquiàtric per fer-los entrar "en raó" o bé, si s'hi neguen, marginar-los socialment i impedir que puguin circular lliurement en un món d'esclaus que creuen viure en llibertat pel fet de tenir un "passaport" que certifica que estan bé de salut i que no són cap perill per la societat. Per descomptat, això és el que acostuma a passar en tota dictadura sanitària que sigui digna d'aquest nom, com la que els nostres benèvols líders polítics estan construint davant dels nostres ulls i de la nostra mirada impassible. Però no cal patir perquè, sense cap mena de dubte, fan el millor que poden i tot el que fan és pel nostre bé. Amén.



dimecres, 8 de desembre de 2021

Nova normalitat o 'aperheid' sanitari? El feixisme renovat del segle XXI ja comença a treure el nas!

Benvolguts conciutadans i conciutadanes: 

Igual que tots vosaltres, estic cansat del constant bombardeig mediàtic amb el que fa ja 2 anys que els mitjans d'informació massiu ens inflen el cap un dia rere l'altre, minut a minut, segon a segon. Hi ha persones que han optat per apagar la tele o el mòbil per tal de no patir per més temps els efectes psicològics adversos d'aquest terrorisme informatiu que sembla que no hagi de tenir aturador. Jo mateix he estat temptat també de fer-ho, pero és difícil per mi passar de les notícies tremendistes quan veig que cada dia es converteixen en un nou pretext per trepitjar drets i llibertats fonamentals. Cada dia l'autoritarisme sanitari que estem vivint i patint des de fa ja 24 mesos fa una nova passa per normalitzar-se davant dels ulls impassibles de la ciutadania.  I aquí és on és de vital importància recuperar la memòria històrica, perquè els historiadors saben millor que ningú que les dictadures acostumen a implantar-se de manera subtil i progressiva amb el consentiment i el beneplàcit de la gent. Cada cop és més evident que estem transitant d'una aparent democràcia cap a un nou règim autoritari basat en la salut pública i el bé comú. La clau per aconseguir-ho és la por, la por i l'enfrontament de la pròpia ciutadania. Si tu aconsegueixes atemorir a una gran part de la població i aconsegueixes culpabilitzar a una minoria social de tots els mals, ja tens tots els ingredients necessaris per governar amb mà de ferro restringint drets i llibertats fonamentals. I això és el que està passant ara mateix, en aquesta nova fase de la crisi covidiana d'enduriment de les mesures en el que una major part de la població inoculada accepta de bon grat que les seves dades mèdiques deixin de ser privades i que es construeixi un apertheid sanitari per a aquells que no es deixen inocular, ja que són els responsables (amb la seva irresponsabilitat) de que la pandèmia encara continuï. Una vegada has aconseguit que la població estigui atemorida, tot s'hi val quan es tracta de garantir la salut pública, tot s'hi val en nom d'aquest bé comú. Però precisament perquè tot s'hi val penso que no ho hauríem de consentir que segueixin trepitjant drets i llibertats d'aquesta manera, perquè si ho consentim ara no sabem fins on podran arribar.

Per això considero que ha arribat l'hora que declarem l'estat d'alarma, no pas per un problema de salut pública com el que vam viure el març de l'any passat, sinó pels clars indicis de reaparició dels feixismes que tants mals records ens van deixar el segle passat. Tendim a creure que el feixisme és una cosa oblidada de temps pretèrits, però actualment estem comprovant en viu i en directe quelcom que ja sabíem i que volíem ignorar, a saber: que el feixisme sempre és capaç d'adoptar noves cares i aprofita qualsevol circumstància per renovar-se i fer-se present. L'aprovació de l'anomenat "Passaport Covid" que ha tingut lloc aquesta setmana és una nova mostra d'això i de com el feixisme utilitza sempre l'estratègia de la por i la confrontació per entrar a les nostres vides, instal·lar-se als nostres domicilis i fins apoltronar-se al sofà de la nostra sala d'estar.

A propòsit d'això, voldria comentar alguns tòpics i raonaments falaços que ens repeteixen cada dia els mitjans oficials per justificar aquesta mesura absolutament discriminatòria del nou passi de mobilitat que restringeix la lliure circulació d'un determinat sector de la població per qüestions mèdiques com si fossin els nous leprosos del segle XXI:

En primer lloc, s'acostuma a comparar la vacunació amb el cinturó de seguretat o amb el control d'alcoholèmia a les carreteres per defensar que la seguretat de les persones està per sobre de la llibertat individual. Doncs bé, cal dir ben clar que aquest és un argument falaç, ja que tant el cinturó de seguretat com el control d'alcoholèmia: a) tenen una eficàcia contrastada que no tenen aquestes substàncies experimentals de les quals ens havien dit que ens portarien a la immunització col·lectiva i a la sortida de la pandèmia i que de moment només estan servint per continuar amb la vulneració de drets i amb el control poblacional, i b) formen part d'un codi de circulació que ja està establert i acordat amb anterioritat i que no vulnera cap dret humà fonamental, ja que no t'obliguen a introduir-te res al teu cos en contra de la teva voluntat sinó que, just al contrari, en el cas de l'alcohol et penalitzen per haver consumit determinades substàncies els efectes de la qual et poden convertir en un perill per a la resta de conductors i vianants. Aquí, en canvi, volen discriminar a les persones que lliurement han decidit no inocular-se unes substàncies que: a) no han demostrat l'eficàcia que ens havien assegurat que tindrien i amb la promesa de la qual s'havien venut (no impedeixen els contagis, tot i que sí sembla que redueixen una mica la probabilitat de patir un covid greu), i b) no formen part de cap codi de circulació establert i acordat amb anterioritat perquè no són vacunes obligatòries, i no poden ser-ho precisament perquè es troben en fase experimental.

En segon lloc, també escoltem que aquestes mal anomenades "vacunes" anti-covid no es troben en fase experimental perquè ja han passat tots els controls mèdics i estan avalades per les nostres autoritats sanitàries que tenen un reconegut prestigi i amb les quals hem de confiar. Doncs bé, també aquest argument és enganyós, ja que si bé han estan autoritzades com a mesura d'emergència no han estat encara aprovades per l'Agència Europea dels Medicaments. Per tant, qui decideixi inocular-se ha de ser conscient que està formant part d'un experiment, i que si pateix algun efecte advers greu a curt o a llarg plaç en cap cas podrà demanar responsabilitats a les empreses farmacèutiques que les han elaborat o als governs que les han administrat, ja que és la persona amb la seva decisió la que assumeix tota la responsabilitat. Per la mateixa raó, cap govern pot obligar a un ciutadà a participar-hi, doncs això entraria en contradicció amb l'Acord de Nüremberg que el 1945 els països de la Unió Europea vam establir precisament per evitar que es poguessin prendre mesures injustificades en nom de la ciència i del bé comú, tal i com s'havia fet durant la Segona Guerra Mundial.

En tercer lloc, escoltem també com a argument en defensa d'aquesta nova mesura autoritària i discriminadora que no es pretén discriminar a ningú sinó únicament protegir a les persones "vacunades" d'aquells que lliurement decideixen no vacunar-se. Doncs bé, l'absurditat d'aquest argument (que es recolza únicament en la suposada efectivitat de les "vacunes") queda palesa tan bon punt escoltem les declaracions dels "experts" abans d'iniciar les inoculacions massives d'aquest any, quan es tractava de convèncer a la població de les bondats d'aquestes prometent-nos que serien la sortida salvadora de la pandèmia i que tindrien una eficàcia garantida de +90%, i comparem aquestes declaracions amb les que fan ara afirmant per activa i per passiva que no redueixen el risc de contagi sinó únicament el risc de patir un covid greu en una probabilitat d'entre el 18 i el 20%. Això vol dir que si dues persones es reuneixen en un bar i una està inoculada i l'altra no, la persona que està assumint més riscos és la persona no inoculada. I, si això és així, per què aleshores es discrimina a aquesta persona com si tingués la lepra, quan és ella la que corre el risc més alt de ser contagiada pels altres i patir un covid greu? Per què a aquestes persones se'ls exigeix una prova pcr o un test d'antigen i no se'ls exigeix a les persones inoculades, si són potencialment igual de contagioses segons els "experts"? Cal tenir molta miopia per no veure clarament que tot plegat es un despropòsit que no té ni cap ni peus. Bé, sí que en té: es tracta d'una mesura discriminatòria en tota regla, i d'una mesura coactiva per pressionar a les persones no inoculades; és a dir, una mesura política sense base mèdica que és totalment inacceptable en un estat de dret.

En quart lloc, per si això fos poc,  també se'ns diu que es tracta d'inoculacions inofensives que com a molt poden ocasionar uns efectes adversos lleus (febre, mal de cap, cansament, etc.) que duren entre un i dos dies a tot estirar. Doncs bé, també aquesta afirmació és falsa o enganyosa ja aquestes noves teràpies genètiques que mal anomenen "vacunes" tampoc no han demostrat que siguin segures, i no poden demostrar-ho encara precisament perquè es troben en fase experimental. Per tant, no s'han pogut determinar els efectes adversos que poden tenir a mig i llarg plaç. El que sí s'ha pogut determinar, en canvi, són els efectes adversos que tenen en molts casos a curt plaç ja que estan recollits pels propis organismes oficials, com pots comprovar vosaltres mateixos entrant en el següent enllaç:

https://cienciaysaludnatural.com/48395-muertes-y-3680553-efectos-adversos-por-las-inyecciones-k0-b1t-en-europa-y-ee-uu-solamente/

Per tot això, afirmar -com fan els "experts" mediàtics en els que la gent tant confia- que el Passaport Covid és una mesura adequada i proporcionada per la situació que estem vivint, en la qual ja no hi ha fase d'alarma i la pandèmia està més o menys controlada (fins i tot han arribat a dir que és una mesura d'esquerres!), em sembla un motiu suficient per desconfiar d'aquests "experts", ja que -com dèiem-es tracta d'una mesura clarament discriminatòria sense cap base científica que la recolzi i que vulnera els drets més elementals dels ciutadans que lliurement (per la raó que sigui) han decidir no participar d'aquest experiment mundial. Un sector de la població força considerable s'està mobilitzant contra aquesta mesura aberrant; es tracta d'un sector que, si bé és minoritari, no és gens menys menyspreable a jutjar per la manifestació de dissabte passat a Barcelona i que els mitjans oficials van despreciar als seus informatius tractant-los com si fossin un minoria de descerebrats, psiquiatritzant com sempre la discrepància legítima en titllar-los de "negacionistes" i de "conspiranoics". Doncs no, això no va ni de negacionisme ni de conspiranoia, sinó de la defensa dels Drets Humans fonamentals i universals.

Un estat que discrimina i coacciona als individus en nom de la "salut pública" i el "bé comú" no és un estat democràtic sinó un estat feixista, i em sorprèn molt que persones i formacions polítiques de llarga trajectòria de lluita anti-feixista no siguin capaces de veure-ho. Sorprenentment, les esquerres han desaparegut en combat en aquesta crisi sanitària, ja que no se les ha vist per enlloc durant tots aquests mesos ni tampoc se les veu ara denunciant que l'únic que persegueix aquesta mesura és l'assenyalament de l'altre i l'enfrontament de la societat civil, que per altra banda és el que persegueix sempre la política institucionalitzada. És una mesura política sense cap justificació sanitària que l'únic que vol és que persones que pensem diferent en aquest tema però estem d'acord en la defensa dels DDHH universals ens distanciem per tal que no seguim lluitant junts contra el feixisme i en defensa dels nostres drets més elementals. "Divideix i venceràs", és la màxima més antiga de qualsevol estratega militar en una guerra. I no hi ha dubte que ho estan aconseguint, en aquesta guerra que estan lliurant contra la població civil.

La meva esperança és que hi ha molta gent inoculada que ja s'ensuma la ferum pestilent que està agafant tot això, ja que es va inocular amb unes determinades expectatives i ara s'adona que tampoc aquí, en un tema tan pretesament científic i objectiu com aquest, no s'estan complint. La política és l'art de fer promeses per tractar de resoldre determinats problemes que ella mateixa ha creat i, al capdavall, no resoldre'n cap. A aquestes alçades de la pel·lícula qualsevol persona sensata que ha estat acatant fins ara totes les mesures i restriccions sanitàries amb l'esperança de poder sortir el més aviat possible d'aquesta pandèmia i tornar de nou a la vida "normal" que teníem abans hauria de tenir com a mínim dubtes davant del Passaport Covid i de que l'obediència cega ens estigui encaminant a la nostra vida d'abans. I mentre hi hagi dubtes hi ha esperança, perquè això voldrà dir que segueix sent possible el diàleg entre nosaltres. L'esperança s'acabarà el dia que deixem de dubtar i acceptem impassiblement aquesta "nova normalitat" que volen imposar-nos com si efectivament fos normal, és a dir, el dia que acceptem que podem viure en un aperheid sanitari on la salut i les dades mèdiques privades de les persones puguin ser un motiu per discriminar-les i segregar-les de tots els demés. Jo dubto cada dia de tot el que penso i dic, però desgraciadament hi ha moltíssimes persones que han deixat de dubtar. I quan el dogmatisme substitueix el pensament crític la democràcia esdevé impossible, perquè l'únic que queda és el totalitarisme de les ideologies enfrontades que estan per sobre dels individus i dels drets civils.