Benvolguts i benvolgudes:
Finalment ha arribat. L'1-O ja és aquí. L'oportunitat que tots i totes tan anhelàvem. No la deixem escapar.
Per a mi és una jornada doblement històrica, perque el sol fet de poder viure-la en primera persona juntament amb tots vosaltres és quelcom extraordinari que fa uns dies ni tan sols hauria pogut somiar. És talment com si tots els astres i estels de l'univers s'haguessin confabulat per fer-me retornar en el moment més oportú, el moment que havíem estat demanant des del començament d'aquest Procés cap a la independència: el moment d'autodeterminar-nos i de constituir-nos en un subjecte polìtic sobirà.
No està de menys recordar que avui fa exactament 2 anys i 3 dies (el 27S del 2015) el poble de Catalunya ja es va autodeterminar votant a favor i en contra de la República Catalana independent en unes eleccions plebiscitàries legals i democràticques i que el resultat va ser clarament favorable per més del 50% del cens electoral, un cop descomptats els vots en blanc que no es van posicionar ni a favor ni en contra. El referèndum d'autodeterminació d'aquest proper diumenge suposa un afany de radicalitat democràtica en convocar novament els poble català per ratificar els resultats assolits ara fa 2 anys i que van conformar les actuals majories parlamentàries. Per tant, en el cas hipotètic que l'Estat español aconsegueixi impedir físicament i per la força la celebració de l'1-O, quedi constància que el referèndum ja el vam celebrar el 2015 en forma de plebiscit i que el govern català està perfectament legitimat per fer una Declaració Unilateral d'Independència. Els nostres governants han arriscat molt per organitzar aquesta votació, certament, però també nosaltres ens arriscarem avui per defensar-la amb ungles i dents de la repressió española.
Només hi ha una possibilitat per impedir la independència de Catalunya i és que l'opció contrària guanyi la votació per tal que es tornin a convocar eleccions autonòmiques. Així doncs, convido als partidaris del NO a que surtin a votar massivament per expressar la seva voluntat de continuar a dins d'España a fi d'impedir que marxem, ja que la convocatòria electoral és molt clara i diu que el resultat és vinculant sense cap mínim de participació i sigui quina sigui l'opció guanyadora pel 50% + 1 del cens que hagi participat en la votació. De la mateixa manera, exigeixo al govern català que apliqui el resultat sense cap tipus d'excuses ni dilacions com ja va dir que faria en el plebiscit del 2015 i finalment no va fer. Vull deixar constància aquí que si em sento enganyat per segona vegada no confiaré mai més en ells. Tan si guanya el Sí a la independència com si l'Estat ens impedeix físicament votar, en qualsevol dels dos casos que no comptin amb mi per continuar amb el "processisme" en comptes d'encetar d'una vegada per totes el Procés Constituent.
La independència no es demana, es prèn. I qui la vol realment no busca excuses per aconseguir-la.
Finalment ha arribat. L'1-O ja és aquí. L'oportunitat que tots i totes tan anhelàvem. No la deixem escapar.
Per a mi és una jornada doblement històrica, perque el sol fet de poder viure-la en primera persona juntament amb tots vosaltres és quelcom extraordinari que fa uns dies ni tan sols hauria pogut somiar. És talment com si tots els astres i estels de l'univers s'haguessin confabulat per fer-me retornar en el moment més oportú, el moment que havíem estat demanant des del començament d'aquest Procés cap a la independència: el moment d'autodeterminar-nos i de constituir-nos en un subjecte polìtic sobirà.
No està de menys recordar que avui fa exactament 2 anys i 3 dies (el 27S del 2015) el poble de Catalunya ja es va autodeterminar votant a favor i en contra de la República Catalana independent en unes eleccions plebiscitàries legals i democràticques i que el resultat va ser clarament favorable per més del 50% del cens electoral, un cop descomptats els vots en blanc que no es van posicionar ni a favor ni en contra. El referèndum d'autodeterminació d'aquest proper diumenge suposa un afany de radicalitat democràtica en convocar novament els poble català per ratificar els resultats assolits ara fa 2 anys i que van conformar les actuals majories parlamentàries. Per tant, en el cas hipotètic que l'Estat español aconsegueixi impedir físicament i per la força la celebració de l'1-O, quedi constància que el referèndum ja el vam celebrar el 2015 en forma de plebiscit i que el govern català està perfectament legitimat per fer una Declaració Unilateral d'Independència. Els nostres governants han arriscat molt per organitzar aquesta votació, certament, però també nosaltres ens arriscarem avui per defensar-la amb ungles i dents de la repressió española.
Només hi ha una possibilitat per impedir la independència de Catalunya i és que l'opció contrària guanyi la votació per tal que es tornin a convocar eleccions autonòmiques. Així doncs, convido als partidaris del NO a que surtin a votar massivament per expressar la seva voluntat de continuar a dins d'España a fi d'impedir que marxem, ja que la convocatòria electoral és molt clara i diu que el resultat és vinculant sense cap mínim de participació i sigui quina sigui l'opció guanyadora pel 50% + 1 del cens que hagi participat en la votació. De la mateixa manera, exigeixo al govern català que apliqui el resultat sense cap tipus d'excuses ni dilacions com ja va dir que faria en el plebiscit del 2015 i finalment no va fer. Vull deixar constància aquí que si em sento enganyat per segona vegada no confiaré mai més en ells. Tan si guanya el Sí a la independència com si l'Estat ens impedeix físicament votar, en qualsevol dels dos casos que no comptin amb mi per continuar amb el "processisme" en comptes d'encetar d'una vegada per totes el Procés Constituent.
La independència no es demana, es prèn. I qui la vol realment no busca excuses per aconseguir-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada