Nova normalitat o 'aperheid' sanitari? El feixisme renovat del segle XXI ja comença a treure el nas!

Benvolguts conciutadans i conciutadanes: 

Igual que tots vosaltres, estic cansat del constant bombardeig mediàtic amb el que fa ja 2 anys que els mitjans d'informació massiu ens inflen el cap un dia rere l'altre, minut a minut, segon a segon. Hi ha persones que han optat per apagar la tele o el mòbil per tal de no patir per més temps els efectes psicològics adversos d'aquest terrorisme informatiu que sembla que no hagi de tenir aturador. Jo mateix he estat temptat també de fer-ho, pero és difícil per mi passar de les notícies tremendistes quan veig que cada dia es converteixen en un nou pretext per trepitjar drets i llibertats fonamentals. Cada dia l'autoritarisme sanitari que estem vivint i patint des de fa ja 24 mesos fa una nova passa per normalitzar-se davant dels ulls impassibles de la ciutadania.  I aquí és on és de vital importància recuperar la memòria històrica, perquè els historiadors saben millor que ningú que les dictadures acostumen a implantar-se de manera subtil i progressiva amb el consentiment i el beneplàcit de la gent. Cada cop és més evident que estem transitant d'una aparent democràcia cap a un nou règim autoritari basat en la salut pública i el bé comú. La clau per aconseguir-ho és la por, la por i l'enfrontament de la pròpia ciutadania. Si tu aconsegueixes atemorir a una gran part de la població i aconsegueixes culpabilitzar a una minoria social de tots els mals, ja tens tots els ingredients necessaris per governar amb mà de ferro restringint drets i llibertats fonamentals. I això és el que està passant ara mateix, en aquesta nova fase de la crisi covidiana d'enduriment de les mesures en el que una major part de la població inoculada accepta de bon grat que les seves dades mèdiques deixin de ser privades i que es construeixi un apertheid sanitari per a aquells que no es deixen inocular, ja que són els responsables (amb la seva irresponsabilitat) de que la pandèmia encara continuï. Una vegada has aconseguit que la població estigui atemorida, tot s'hi val quan es tracta de garantir la salut pública, tot s'hi val en nom d'aquest bé comú. Però precisament perquè tot s'hi val penso que no ho hauríem de consentir que segueixin trepitjant drets i llibertats d'aquesta manera, perquè si ho consentim ara no sabem fins on podran arribar.

Per això considero que ha arribat l'hora que declarem l'estat d'alarma, no pas per un problema de salut pública com el que vam viure el març de l'any passat, sinó pels clars indicis de reaparició dels feixismes que tants mals records ens van deixar el segle passat. Tendim a creure que el feixisme és una cosa oblidada de temps pretèrits, però actualment estem comprovant en viu i en directe quelcom que ja sabíem i que volíem ignorar, a saber: que el feixisme sempre és capaç d'adoptar noves cares i aprofita qualsevol circumstància per renovar-se i fer-se present. L'aprovació de l'anomenat "Passaport Covid" que ha tingut lloc aquesta setmana és una nova mostra d'això i de com el feixisme utilitza sempre l'estratègia de la por i la confrontació per entrar a les nostres vides, instal·lar-se als nostres domicilis i fins apoltronar-se al sofà de la nostra sala d'estar.

A propòsit d'això, voldria comentar alguns tòpics i raonaments falaços que ens repeteixen cada dia els mitjans oficials per justificar aquesta mesura absolutament discriminatòria del nou passi de mobilitat que restringeix la lliure circulació d'un determinat sector de la població per qüestions mèdiques com si fossin els nous leprosos del segle XXI:

En primer lloc, s'acostuma a comparar la vacunació amb el cinturó de seguretat o amb el control d'alcoholèmia a les carreteres per defensar que la seguretat de les persones està per sobre de la llibertat individual. Doncs bé, cal dir ben clar que aquest és un argument falaç, ja que tant el cinturó de seguretat com el control d'alcoholèmia: a) tenen una eficàcia contrastada que no tenen aquestes substàncies experimentals de les quals ens havien dit que ens portarien a la immunització col·lectiva i a la sortida de la pandèmia i que de moment només estan servint per continuar amb la vulneració de drets i amb el control poblacional, i b) formen part d'un codi de circulació que ja està establert i acordat amb anterioritat i que no vulnera cap dret humà fonamental, ja que no t'obliguen a introduir-te res al teu cos en contra de la teva voluntat sinó que, just al contrari, en el cas de l'alcohol et penalitzen per haver consumit determinades substàncies els efectes de la qual et poden convertir en un perill per a la resta de conductors i vianants. Aquí, en canvi, volen discriminar a les persones que lliurement han decidit no inocular-se unes substàncies que: a) no han demostrat l'eficàcia que ens havien assegurat que tindrien i amb la promesa de la qual s'havien venut (no impedeixen els contagis, tot i que sí sembla que redueixen una mica la probabilitat de patir un covid greu), i b) no formen part de cap codi de circulació establert i acordat amb anterioritat perquè no són vacunes obligatòries, i no poden ser-ho precisament perquè es troben en fase experimental.

En segon lloc, també escoltem que aquestes mal anomenades "vacunes" anti-covid no es troben en fase experimental perquè ja han passat tots els controls mèdics i estan avalades per les nostres autoritats sanitàries que tenen un reconegut prestigi i amb les quals hem de confiar. Doncs bé, també aquest argument és enganyós, ja que si bé han estan autoritzades com a mesura d'emergència no han estat encara aprovades per l'Agència Europea dels Medicaments. Per tant, qui decideixi inocular-se ha de ser conscient que està formant part d'un experiment, i que si pateix algun efecte advers greu a curt o a llarg plaç en cap cas podrà demanar responsabilitats a les empreses farmacèutiques que les han elaborat o als governs que les han administrat, ja que és la persona amb la seva decisió la que assumeix tota la responsabilitat. Per la mateixa raó, cap govern pot obligar a un ciutadà a participar-hi, doncs això entraria en contradicció amb l'Acord de Nüremberg que el 1945 els països de la Unió Europea vam establir precisament per evitar que es poguessin prendre mesures injustificades en nom de la ciència i del bé comú, tal i com s'havia fet durant la Segona Guerra Mundial.

En tercer lloc, escoltem també com a argument en defensa d'aquesta nova mesura autoritària i discriminadora que no es pretén discriminar a ningú sinó únicament protegir a les persones "vacunades" d'aquells que lliurement decideixen no vacunar-se. Doncs bé, l'absurditat d'aquest argument (que es recolza únicament en la suposada efectivitat de les "vacunes") queda palesa tan bon punt escoltem les declaracions dels "experts" abans d'iniciar les inoculacions massives d'aquest any, quan es tractava de convèncer a la població de les bondats d'aquestes prometent-nos que serien la sortida salvadora de la pandèmia i que tindrien una eficàcia garantida de +90%, i comparem aquestes declaracions amb les que fan ara afirmant per activa i per passiva que no redueixen el risc de contagi sinó únicament el risc de patir un covid greu en una probabilitat d'entre el 18 i el 20%. Això vol dir que si dues persones es reuneixen en un bar i una està inoculada i l'altra no, la persona que està assumint més riscos és la persona no inoculada. I, si això és així, per què aleshores es discrimina a aquesta persona com si tingués la lepra, quan és ella la que corre el risc més alt de ser contagiada pels altres i patir un covid greu? Per què a aquestes persones se'ls exigeix una prova pcr o un test d'antigen i no se'ls exigeix a les persones inoculades, si són potencialment igual de contagioses segons els "experts"? Cal tenir molta miopia per no veure clarament que tot plegat es un despropòsit que no té ni cap ni peus. Bé, sí que en té: es tracta d'una mesura discriminatòria en tota regla, i d'una mesura coactiva per pressionar a les persones no inoculades; és a dir, una mesura política sense base mèdica que és totalment inacceptable en un estat de dret.

En quart lloc, per si això fos poc,  també se'ns diu que es tracta d'inoculacions inofensives que com a molt poden ocasionar uns efectes adversos lleus (febre, mal de cap, cansament, etc.) que duren entre un i dos dies a tot estirar. Doncs bé, també aquesta afirmació és falsa o enganyosa ja aquestes noves teràpies genètiques que mal anomenen "vacunes" tampoc no han demostrat que siguin segures, i no poden demostrar-ho encara precisament perquè es troben en fase experimental. Per tant, no s'han pogut determinar els efectes adversos que poden tenir a mig i llarg plaç. El que sí s'ha pogut determinar, en canvi, són els efectes adversos que tenen en molts casos a curt plaç ja que estan recollits pels propis organismes oficials, com pots comprovar vosaltres mateixos entrant en el següent enllaç:

https://cienciaysaludnatural.com/48395-muertes-y-3680553-efectos-adversos-por-las-inyecciones-k0-b1t-en-europa-y-ee-uu-solamente/

Per tot això, afirmar -com fan els "experts" mediàtics en els que la gent tant confia- que el Passaport Covid és una mesura adequada i proporcionada per la situació que estem vivint, en la qual ja no hi ha fase d'alarma i la pandèmia està més o menys controlada (fins i tot han arribat a dir que és una mesura d'esquerres!), em sembla un motiu suficient per desconfiar d'aquests "experts", ja que -com dèiem-es tracta d'una mesura clarament discriminatòria sense cap base científica que la recolzi i que vulnera els drets més elementals dels ciutadans que lliurement (per la raó que sigui) han decidir no participar d'aquest experiment mundial. Un sector de la població força considerable s'està mobilitzant contra aquesta mesura aberrant; es tracta d'un sector que, si bé és minoritari, no és gens menys menyspreable a jutjar per la manifestació de dissabte passat a Barcelona i que els mitjans oficials van despreciar als seus informatius tractant-los com si fossin un minoria de descerebrats, psiquiatritzant com sempre la discrepància legítima en titllar-los de "negacionistes" i de "conspiranoics". Doncs no, això no va ni de negacionisme ni de conspiranoia, sinó de la defensa dels Drets Humans fonamentals i universals.

Un estat que discrimina i coacciona als individus en nom de la "salut pública" i el "bé comú" no és un estat democràtic sinó un estat feixista, i em sorprèn molt que persones i formacions polítiques de llarga trajectòria de lluita anti-feixista no siguin capaces de veure-ho. Sorprenentment, les esquerres han desaparegut en combat en aquesta crisi sanitària, ja que no se les ha vist per enlloc durant tots aquests mesos ni tampoc se les veu ara denunciant que l'únic que persegueix aquesta mesura és l'assenyalament de l'altre i l'enfrontament de la societat civil, que per altra banda és el que persegueix sempre la política institucionalitzada. És una mesura política sense cap justificació sanitària que l'únic que vol és que persones que pensem diferent en aquest tema però estem d'acord en la defensa dels DDHH universals ens distanciem per tal que no seguim lluitant junts contra el feixisme i en defensa dels nostres drets més elementals. "Divideix i venceràs", és la màxima més antiga de qualsevol estratega militar en una guerra. I no hi ha dubte que ho estan aconseguint, en aquesta guerra que estan lliurant contra la població civil.

La meva esperança és que hi ha molta gent inoculada que ja s'ensuma la ferum pestilent que està agafant tot això, ja que es va inocular amb unes determinades expectatives i ara s'adona que tampoc aquí, en un tema tan pretesament científic i objectiu com aquest, no s'estan complint. La política és l'art de fer promeses per tractar de resoldre determinats problemes que ella mateixa ha creat i, al capdavall, no resoldre'n cap. A aquestes alçades de la pel·lícula qualsevol persona sensata que ha estat acatant fins ara totes les mesures i restriccions sanitàries amb l'esperança de poder sortir el més aviat possible d'aquesta pandèmia i tornar de nou a la vida "normal" que teníem abans hauria de tenir com a mínim dubtes davant del Passaport Covid i de que l'obediència cega ens estigui encaminant a la nostra vida d'abans. I mentre hi hagi dubtes hi ha esperança, perquè això voldrà dir que segueix sent possible el diàleg entre nosaltres. L'esperança s'acabarà el dia que deixem de dubtar i acceptem impassiblement aquesta "nova normalitat" que volen imposar-nos com si efectivament fos normal, és a dir, el dia que acceptem que podem viure en un aperheid sanitari on la salut i les dades mèdiques privades de les persones puguin ser un motiu per discriminar-les i segregar-les de tots els demés. Jo dubto cada dia de tot el que penso i dic, però desgraciadament hi ha moltíssimes persones que han deixat de dubtar. I quan el dogmatisme substitueix el pensament crític la democràcia esdevé impossible, perquè l'únic que queda és el totalitarisme de les ideologies enfrontades que estan per sobre dels individus i dels drets civils.

Eleccions autonòmiques catalanes 14F: Festa de la democràcia o festa de la pantomima?

Jo no parlaria d'indigència mental per explicar el recolzament incondicional (i, per això mateix, irracional) del poble català a aquells falsos messies que van prometre conduir-nos a la llibertat per després pixar-se a sobre de la nostra voluntat autodeterminada, sinó d'una barreja curiosa de tres elements: a) un alt grau de conformisme, b) un plaer pervers en la frustració social i, el més important de tots, c) una por inconfessada a la llibertat, malgrat haver expressat en múltiples ocasions a les urnes i als carrers la ferma i decidida voluntat d'arribar-hi. I és molt difícil poder fer alguna cosa davant d'aquestes tres actituds patològiques quan la persona o el col.lectiu que les mostra es nega a fer-se'n conscient.

En efecte, què pot fer un nen petit en un teatre de putxinel·lis davant d'una obra super avorrida la trama de la qual ha deixat de tenir cap sentit quan s'adona que els protagonistes són simples ninots moguts per titellaires? Una de dues: o bé s'aixeca i marxa deixant que pugui continuar la funció que entreté a la resta de la mainada o bé, segona opció, s'aixeca igualment però en comptes de marxar decideix ensorrar l'escenari per fer un favor a les altres criatures i estalviar-li l'avorriment. Sincerament, hi ha algú que hi trobi algun interès en aquesta representació tan estúpidament insulsa anomenada "Eleccions autonòmiques catalanes 14F"? M'agradaria aixecar-me i ensorrar l'escenari per estalviar l'avorriment als espectadors, però com que aquests no són en aquest cas simples criatures jo opto per la primera opció, és a dir, aixecar-me i marxar, perquè entenc que qualsevol persona adulta que decideixi quedar-se asseguda contemplant aquest espectacle tan vergonyós i insultant ho fa per pur massoquisme, i jo no sóc ningú per privar-lo d'aquesta forma de plaer autodestructiu que s'obté de la renúncia voluntària a la pròpia dignitat i a la pròpia llibertat mentre els "servidors públics" es riuen a la cara del seu electorat.

El més curiós del cas és que quan dius això, els massoquistes, conformistes i porucs que decideixen continuar formant part d'aquesta burla mantenint-se asseguts davant del vergonyant espectacle, aixecant-se únicament cada 4 anys quan el director del serial ordena passar per les urnes a redestribuir els papers protagònics de cada titella per a la nova temporada, es defensen dient que hem de deixar de banda els ressentiments i apostar pel "vot útil", de manera que cal tornar a votar una vegada més en unes eleccions autonòmiques a aquells que ens van enredar per evitar que guanyi i ens governi l'espaÑolisme més reclacitrant. Sembla mentida que a aquestes alçades de le pel·lícula el votant català no hagi entès que no hi ha res més inútil que el mal anomenat "vot útil", ja que això és precisament el que vol que creguem tot l'aparell de propaganda del règim. "¡Que viene el lobo!" Quantes vegades ho hem sentit a dir això? El règim vol que votem des d'aquesta por perquè així votarem als que ens han enganyat una i mil vegades, només per evitar que vingui el llop. I és d'aquesta manera com anem reforçant el règim, amb les cadenes cada cop més estretes, mentre anem votant "el mal menor". Jo, en canvi, tinc molt clar que és millor que governi un llop a cara descoberta que un llop disfressat amb pell de xai, ja que tots tenen el mateix amo però només els llops disfressats poden enganyar a la ciutadania creant-li una vana esperança i una falsa sensació de llibertat.

Com sol dir-se: "Si t'enganyen una vegada és culpa de qui t'enganya, però si t'enganyen més cops és culpa de qui es deixa enganyar". El que vol el règim és que tu com a elector votis "als teus", que en realitat són els seus, perquè així és com garanteixen la supervivència del règim. No té cap importància si ets independentista o unionista, monàrquic o republicà: l'únic que compta és que tu votis a aquells que diuen defensar els teus ideals ancara que sàpigues ja d'antuvi que t'enganyaran i et decepcionaran, perquè ho fas des de la convicció que es millor ser enganyat per aquells que si més no pensen com tu i parlen com tu que no pas ser governats per aquells que es troben en les teves antípodes ideològiques i que, a sobre, parlen amb la llengua del teu "enemic". I és d'aquesta manera com es manté una aparent pluralitat democràtica del règim, quan ja és a totes llums evident que tots serveixen al mateix amo. Si el català fos un poble digne mai no hagués tornat a votar als mateixos traïdors que després d'enganyar-lo repetides vegades va manllevar-li la independència guanyada a les urnes, de la mateixa manera que si el castellà fos un poble digne mai no tornaria a votar a aquells que des dels seus suposats ideals republicans permeten que en ple segle XXI es mantingui dempeus un règim tan anacrònic com la monarquia borbònica. Però quan un polític veu que l'engany i la traïció no els penalitza poden seguir enganyant i traïcionant indefinidament, perquè saben que tenen la confiança d'un poble conformista, massoquista i covard que mai no s'atrevirà a despedir-los. Però jo de ressentiment res, eh? Sóc conscient del poder tan gran que té l'actual sistema de manipulació i propaganda que ha convertit als ciutadans en persones resignades, conformistes i amb la suficient ingenuïtat per confondre la llibertat amb el simulacre d'aquesta consistent en escollir representants cada quatre anys i amb votar "el mal menor", és a dir, aquells falsos representants del poble que mai no s'atreviran a plantar cara al règim perquè en són els seus fidels servidors. Tot això jo no m'ho miro des del ressentiment, sinó des del l'amor i la compassió. L'obligació d'un traïdor és continuar traïnt, i l'oblidació d'un poble submís i covard és continuar recolzant als traïdors per tal de garantir que segueixen en el poder. Tenim els polítics que ens mereixem perquè som un poble resignat i vençut; vençut no per l'imperialisme insensible i violent dels espaÑolets, sinó per tot l'entramat oligopòlic que controla a l'ombra aquest règim pervers i que esclavitza també als propis ciutadans castellans. Per tant, tot aquell qui vota a les eleccions d'aquest règim -independentment de si es considera català o español- perd el dret a queixar-se. Doncs -com ja havia escrit anteriorment en alguna altra entrada- els règims totalitaris s'enderroquen, no es legitimen a les urnes!

Però els conformistes, resignats i porucs catalans que volen veure la seva consciència neta pel fet de participar en unes noves eleccions autonòmiques quan ja fa tres anys i mig que havíem de ser independents es justifiquen encara d'una altra manera: al·legant que ells tenen memòria i que cal seguir lluitant per combatre a l'estat repressor, tot afegint que votar per la independència és l'única forma que tenim per defensar el nostre poble.

És fascinant com pot arribar a ser de selectiva la memòria humana: hi ha qui únicament recorda les porres del dolentot estat espaÑol però, en canvi, no recorda la traïció dels líders catalans que tenien l'obligació d'alliberar-nos-en i que, en comptes de complir amb el seu deure, a l'hora de la veritat es van abaixar els pantalons fent dues falses declaracions d'independència per entregar-se i entregar-nos a la falsa justícia del règim, tot reconeixent amb aquesta acció que és a aquest i no al poble català a qui en realitat servien. I així, aquests electors desmemoriats segueixen utilitzant el DNI espaÑol per dir que no volen formar part d'aquest estat dolentot votant els mateixos que els van traïcionar en ignorar el mandat democràtic emanat del Referèndum Unilateral d'Independència de l'1-O que (i això tampoc no ho recorden) era perfectament legal i vinculant (o ho hagués estat si no haguessin incomplert les "lleis de transitorietat jurídica" que ells mateixos van aprovar per garantir la legalitat de la votació) i va ser guanyat amb més del 50% dels vots, percentatge que ara els traïdors reclamen per poder declarar en un futur indeterminat la independència que no van declarar quan van tenir l'oportunitat i l'obligació de fer-ho. Doncs bé, jo en aquest cas no tinc memòria selectiva i recordo perfectament tant els cops de porra com la traïció dels "nostres" líders, i per això avui m'abstinc en conseqüència, per dir que jo NO sóc d'eixe món i que NO penso participar en unes eleccions autonòmiques del règim borbònic que únicament serviran per allargar l'agonia dels catalans en la seva resignada decadència com a poble. Als que decidiu participar, endavant i que gaudiu molt d'aquesta festassa de la democràcia. De veritat us ho dic, amb amor, comprensió i compassió:

Feliç festa de la pantomima!!!