Cal unitat, sí, però quina: la del poble o la dels treballadors?

Benvolgudes i benvolguts compatriotes:

MANIFEST PER LA UNITAT INDEPENDENTISTA PER A FER LA D.U.I.

Comparteixo el manifest de D68 ☝, que interpreto com un gest de generositat i cortesia envers aquells qui l'octubre de 2017 descaradament van trair de les urnes i actualment segueixen administrant les conseqüències de la seva traïció; un gest de generositat i cortesia al servei del "poble", que reiteradament ha reclamat la unitat del moviment independentista per damunt dels interessos partidistes. Ara bé, és legítim ser generós i cortés amb els traïdors? Que no hem escarmentat prou encara, després de les decepcions i aixecades de camisa de tots aquests anys? Quantes oportunitats més hem de donar a aquells que durant dècades i més dècades han demostrat per activa i per passiva que no volen ni voldran mai fer la independència? Entenc que D68 adopta una estratègia de pacificació per recuperar la unitat del catalanisme que va quedar greument afeblit, dividit i desorientat després de l'ensarronada monumental de fa 3 anys, i que aquesta serveix a la vegada com a estratègia per guanyar suports en presentar-se com els únics partidaris de la unitat, tan aviat com la societat vegi que la resta de formacions polítiques ignoren olímpicament la proposta d'aquest manifest. Em sembla una estratègia legítima, però una mica ingènua. Fins quan D68 continuarà idealitzant al poble català? Fins quan continuarà pensant que aquest és enganyat despietadament per les forces d'ocupació borbòniques? No seria hora d'adonar-se ja que al poble (si és que aquesta paraula significa alguna cosa) en el fons li agrada de ser enganyat?

A hores d'ara, qualsevol ciutadà de Catalunya té la capacitat suficient per haver entès que tot el populisme que va sostenir el procés durant gairebé 10 anys no anava pas encaminat a construir un nou país, sinó a explotar fins a l'extenuació les energies vives que havien de construir-lo, portant el procés fins el moment culminant de la declaració d'independència per després abortar-la i sotmetre's voluntàriament a l'ordre establert, sense que la població desgastada i desconcertada tingués la més mínima capacitat d'oposar-hi cap resistència. És a dir, que el populisme dels falsos líders independentistes no estava al servei de l'alliberament nacional del poble català, sinó al servei de Madrid/Castilla/Estado Español i del populisme ñacionalista que l'aguanta. L'España "una, grande y libre" va sortir triomfant del fals procés cap a la independència sense necessitat que aquesta hagués de moure ni un sol dit després que els líders populistes d'aquí es van abaixar els pantalons incomplint les seves pròpies "lleis de transitorietat jurídica" i entregant-se voluntàriament a la justícia de l'Estat al qual serveixen i han servit des del primer moment, o bé exiliant-se voluntàriament per poder seguir cobrant com a eurodiputats españols al Parlament Europeu tot donant petons a la bandera borbònica a la que sempre han restat fidels.

Doncs bé, si això que és tan evident (gairebé un nen de 5 anys al qual se li expliqués bé tindria la capacitat d'entendre-ho) no ho accepta encara la majoria de la població no és pas perquè no tinguin la capacitat d'entendre-ho, o perquè les seves emocions li impedeixin utilitzar la raó, sinó perquè es viu millor i de manera més còmode creient que aquells representants que tu has escollit et representen d'alguna manera en comptes de pensar que representen al teu enemic. Pensar això últim comportaria haver d'arremangar-se i implicar-se en primera persona en la política, perquè suposa adquirir la consciència que tota aquella política que no facis tu a favor teu la farà algú altre en contra teva. Potser ja va sent hora que acceptem que la major part de la nostra societat no vol adquirir aquesta consciència i prefereix viure còmodament instalada en un consumisme victimista alimentat per la falsa esperança que a la porta de la cantonada ens està esperant un món millor. Potser ja va sent hora d'acceptar que la lluita per la independència no és separable de la lluita de classes, i que ningú s'arremangarà per lluitar seriosament per l'alliberament nacional del nostre poble si abans no ha recuperat la consciència de la classe a la qual pertany. Potser ja va sent hora, en fi, d'adonar-se que no és possible "agermanar" tota la societat catalana en pro d'aconseguir l'objectiu comú de la independència perquè la burgesia catalana mai no ha tingut i mai no tindrà aquest objectiu, ans el contrari, té l'objectiu d'impedir-lo al preu que sigui tal i com ja hem vist durant el gairebé mig segle d'aquest règim neofranquista i, especialment, els darrers anys. No existeix, en efecte, l'objectiu comú de la independència, ni vivim en un conte de Disney on la classe treballadora pugui anar de bracet amb la classe que l'explota per tal d'alliberar-se d'un enemic més gran. El nostre enemic no és Madrid/Castilla/Estado Español com a tal, sinó el gran entramat de corporacions i interessos econòmics que s'hi amaga al darrere, i la classe capitalista catalana és la gran aliada d'aquest entramat, per això mai no ens hi podrem agermanar.

Així doncs, és legítim ser generós i cortés amb el processisme burgés i lleial a la Corona española? És sensat ser condescendent amb els partits del règim? A mi personalment em sembla que no, però és una mostra més de la bondat d'esperit i els grans ideals que estan a l'arrel d'aquesta formació. És per això que jo també he signat aquest manifest. Ara bé, després de signar-lo i com a simpatitzant que en sóc li demano això a D68: Deixeu d'idealitzar el poble, sisplau, que no és cap babau ni encara menys cap sant en mans d'un botxí. Després de comprovar per enèssima vegada com no s'aixeca ni una volva de pols amb la signatura d'aquest manifest, caldrà replantejar de cap a cap l'estratègia de lluita, perquè no és amb la unitat del "poble" (un ens abstracte) com podrem aconseguir la independència de Catalunya, sinó amb la unitat de totes i tots els treballadors plantant cara sense por a les elits econòmiques i, en general, a la classe que ens explota apropiant-se il·legítimament del capital. Animo, per tant, als companys de D68 a replantejar la vostra estratègia perquè (com vosaltres sabeu molt bé) la intel·ligència passa sempre per actuar de diferent manera a la recerca de resultats diferents.

Bona Diada !!*!!