diumenge, 18 de febrer del 2018

Revolució dels somriures?

Aquest cap de setmana s'ha esdevingut la V Olimpíada filosòfica de Catalunya on alguns dels alumnes més brillants del nostre país han defensat les seves dissertacions al voltant d'una pregunta: "Creus que tota revolució pressuposa una utopia?" Ha estat un autèntic plaer poder escoltar aquests jove talent i una esperança per una societat que a dia d'avui, en plena societat de la informació i del coneixement, es troba dejuna de tot pensament.

Deixant de banda la polèmica entorn d'un concepte tan controvertit com el de "revolució" i un altre tan evanescent com el d'utopia, voldria destacar que aquest grupet d'alumnes van estar d'acord en afirmar que el "procés" que ha viscut Catalunya (la mal anomenada "revolució dels somriures") no ha tingut un caràcter revolucionari perquè no ha estat l'aixecament del poble contra els seus opressors. 

Parlar d'aixecament del poble no necessàriament ens ha de remetre a un acte perpetrat amb violència, ans el contrari, si en alguna cosa estem d'acord tots és que de violència per part nostra no n'hi ha d'haver i ningú la vol. Però el que sí hi ha d'haver és la dignitat i la valentia de desobeir lleis injustes. La independència no ens la regalarà ningú, ni ens hi conduirà cap flautista d'Hamelín.


Volem la independència, sí o no? Podem deixar per després el dibuix precís de la utopia (la República catalana lliure i sobirana), però si no estem disposats com a poble a fer un acte lliure i sobirà de trencament o ruptura pacífica amb el Règim del 78 (del qual forma part tota l'estructura actual de partits que desgoverna a Catalunya) difícilment podrem aconseguir-la.

El poble només té el poble.

Guanyarem !!*!!   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada