Benvolguts conciutadans i conciutadanes:
Igual que tots vosaltres, estic cansat del constant bombardeig mediàtic amb el que fa ja 2 anys que els mitjans d'informació massiu ens inflen el cap un dia rere l'altre, minut a minut, segon a segon. Hi ha persones que han optat per apagar la tele o el mòbil per tal de no patir per més temps els efectes psicològics adversos d'aquest terrorisme informatiu que sembla que no hagi de tenir aturador. Jo mateix he estat temptat també de fer-ho, pero és difícil per mi passar de les notícies tremendistes quan veig que cada dia es converteixen en un nou pretext per trepitjar drets i llibertats fonamentals. Cada dia l'autoritarisme sanitari que estem vivint i patint des de fa ja 24 mesos fa una nova passa per normalitzar-se davant dels ulls impassibles de la ciutadania. I aquí és on és de vital importància recuperar la memòria històrica, perquè els historiadors saben millor que ningú que les dictadures acostumen a implantar-se de manera subtil i progressiva amb el consentiment i el beneplàcit de la gent. Cada cop és més evident que estem transitant d'una aparent democràcia cap a un nou règim autoritari basat en la salut pública i el bé comú. La clau per aconseguir-ho és la por, la por i l'enfrontament de la pròpia ciutadania. Si tu aconsegueixes atemorir a una gran part de la població i aconsegueixes culpabilitzar a una minoria social de tots els mals, ja tens tots els ingredients necessaris per governar amb mà de ferro restringint drets i llibertats fonamentals. I això és el que està passant ara mateix, en aquesta nova fase de la crisi covidiana d'enduriment de les mesures en el que una major part de la població inoculada accepta de bon grat que les seves dades mèdiques deixin de ser privades i que es construeixi un apertheid sanitari per a aquells que no es deixen inocular, ja que són els responsables (amb la seva irresponsabilitat) de que la pandèmia encara continuï. Una vegada has aconseguit que la població estigui atemorida, tot s'hi val quan es tracta de garantir la salut pública, tot s'hi val en nom d'aquest bé comú. Però precisament perquè tot s'hi val penso que no ho hauríem de consentir que segueixin trepitjant drets i llibertats d'aquesta manera, perquè si ho consentim ara no sabem fins on podran arribar.
Per això considero que ha arribat l'hora que declarem l'estat d'alarma, no pas per un problema de salut pública com el que vam viure el març de l'any passat, sinó pels clars indicis de reaparició dels feixismes que tants mals records ens van deixar el segle passat. Tendim a creure que el feixisme és una cosa oblidada de temps pretèrits, però actualment estem comprovant en viu i en directe quelcom que ja sabíem i que volíem ignorar, a saber: que el feixisme sempre és capaç d'adoptar noves cares i aprofita qualsevol circumstància per renovar-se i fer-se present. L'aprovació de l'anomenat "Passaport Covid" que ha tingut lloc aquesta setmana és una nova mostra d'això i de com el feixisme utilitza sempre l'estratègia de la por i la confrontació per entrar a les nostres vides, instal·lar-se als nostres domicilis i fins apoltronar-se al sofà de la nostra sala d'estar.
A propòsit d'això, voldria comentar alguns tòpics i raonaments falaços que ens repeteixen cada dia els mitjans oficials per justificar aquesta mesura absolutament discriminatòria del nou passi de mobilitat que restringeix la lliure circulació d'un determinat sector de la població per qüestions mèdiques com si fossin els nous leprosos del segle XXI:
En primer lloc, s'acostuma a comparar la vacunació amb el cinturó de seguretat o amb el control d'alcoholèmia a les carreteres per defensar que la seguretat de les persones està per sobre de la llibertat individual. Doncs bé, cal dir ben clar que aquest és un argument falaç, ja que tant el cinturó de seguretat com el control d'alcoholèmia: a) tenen una eficàcia contrastada que no tenen aquestes substàncies experimentals de les quals ens havien dit que ens portarien a la immunització col·lectiva i a la sortida de la pandèmia i que de moment només estan servint per continuar amb la vulneració de drets i amb el control poblacional, i b) formen part d'un codi de circulació que ja està establert i acordat amb anterioritat i que no vulnera cap dret humà fonamental, ja que no t'obliguen a introduir-te res al teu cos en contra de la teva voluntat sinó que, just al contrari, en el cas de l'alcohol et penalitzen per haver consumit determinades substàncies els efectes de la qual et poden convertir en un perill per a la resta de conductors i vianants. Aquí, en canvi, volen discriminar a les persones que lliurement han decidit no inocular-se unes substàncies que: a) no han demostrat l'eficàcia que ens havien assegurat que tindrien i amb la promesa de la qual s'havien venut (no impedeixen els contagis, tot i que sí sembla que redueixen una mica la probabilitat de patir un covid greu), i b) no formen part de cap codi de circulació establert i acordat amb anterioritat perquè no són vacunes obligatòries, i no poden ser-ho precisament perquè es troben en fase experimental.
En segon lloc, també escoltem que aquestes mal anomenades "vacunes" anti-covid no es troben en fase experimental perquè ja han passat tots els controls mèdics i estan avalades per les nostres autoritats sanitàries que tenen un reconegut prestigi i amb les quals hem de confiar. Doncs bé, també aquest argument és enganyós, ja que si bé han estan autoritzades com a mesura d'emergència no han estat encara aprovades per l'Agència Europea dels Medicaments. Per tant, qui decideixi inocular-se ha de ser conscient que està formant part d'un experiment, i que si pateix algun efecte advers greu a curt o a llarg plaç en cap cas podrà demanar responsabilitats a les empreses farmacèutiques que les han elaborat o als governs que les han administrat, ja que és la persona amb la seva decisió la que assumeix tota la responsabilitat. Per la mateixa raó, cap govern pot obligar a un ciutadà a participar-hi, doncs això entraria en contradicció amb l'Acord de Nüremberg que el 1945 els països de la Unió Europea vam establir precisament per evitar que es poguessin prendre mesures injustificades en nom de la ciència i del bé comú, tal i com s'havia fet durant la Segona Guerra Mundial.
En tercer lloc, escoltem també com a argument en defensa d'aquesta nova mesura autoritària i discriminadora que no es pretén discriminar a ningú sinó únicament protegir a les persones "vacunades" d'aquells que lliurement decideixen no vacunar-se. Doncs bé, l'absurditat d'aquest argument (que es recolza únicament en la suposada efectivitat de les "vacunes") queda palesa tan bon punt escoltem les declaracions dels "experts" abans d'iniciar les inoculacions massives d'aquest any, quan es tractava de convèncer a la població de les bondats d'aquestes prometent-nos que serien la sortida salvadora de la pandèmia i que tindrien una eficàcia garantida de +90%, i comparem aquestes declaracions amb les que fan ara afirmant per activa i per passiva que no redueixen el risc de contagi sinó únicament el risc de patir un covid greu en una probabilitat d'entre el 18 i el 20%. Això vol dir que si dues persones es reuneixen en un bar i una està inoculada i l'altra no, la persona que està assumint més riscos és la persona no inoculada. I, si això és així, per què aleshores es discrimina a aquesta persona com si tingués la lepra, quan és ella la que corre el risc més alt de ser contagiada pels altres i patir un covid greu? Per què a aquestes persones se'ls exigeix una prova pcr o un test d'antigen i no se'ls exigeix a les persones inoculades, si són potencialment igual de contagioses segons els "experts"? Cal tenir molta miopia per no veure clarament que tot plegat es un despropòsit que no té ni cap ni peus. Bé, sí que en té: es tracta d'una mesura discriminatòria en tota regla, i d'una mesura coactiva per pressionar a les persones no inoculades; és a dir, una mesura política sense base mèdica que és totalment inacceptable en un estat de dret.
En quart lloc, per si això fos poc, també se'ns diu que es tracta d'inoculacions inofensives que com a molt poden ocasionar uns efectes adversos lleus (febre, mal de cap, cansament, etc.) que duren entre un i dos dies a tot estirar. Doncs bé, també aquesta afirmació és falsa o enganyosa ja aquestes noves teràpies genètiques que mal anomenen "vacunes" tampoc no han demostrat que siguin segures, i no poden demostrar-ho encara precisament perquè es troben en fase experimental. Per tant, no s'han pogut determinar els efectes adversos que poden tenir a mig i llarg plaç. El que sí s'ha pogut determinar, en canvi, són els efectes adversos que tenen en molts casos a curt plaç ja que estan recollits pels propis organismes oficials, com pots comprovar vosaltres mateixos entrant en el següent enllaç:
Per tot això, afirmar -com fan els "experts" mediàtics en els que la gent tant confia- que el Passaport Covid és una mesura adequada i proporcionada per la situació que estem vivint, en la qual ja no hi ha fase d'alarma i la pandèmia està més o menys controlada (fins i tot han arribat a dir que és una mesura d'esquerres!), em sembla un motiu suficient per desconfiar d'aquests "experts", ja que -com dèiem-es tracta d'una mesura clarament discriminatòria sense cap base científica que la recolzi i que vulnera els drets més elementals dels ciutadans que lliurement (per la raó que sigui) han decidir no participar d'aquest experiment mundial. Un sector de la població força considerable s'està mobilitzant contra aquesta mesura aberrant; es tracta d'un sector que, si bé és minoritari, no és gens menys menyspreable a jutjar per la manifestació de dissabte passat a Barcelona i que els mitjans oficials van despreciar als seus informatius tractant-los com si fossin un minoria de descerebrats, psiquiatritzant com sempre la discrepància legítima en titllar-los de "negacionistes" i de "conspiranoics". Doncs no, això no va ni de negacionisme ni de conspiranoia, sinó de la defensa dels Drets Humans fonamentals i universals.
Un estat que discrimina i coacciona als individus en nom de la "salut pública" i el "bé comú" no és un estat democràtic sinó un estat feixista, i em sorprèn molt que persones i formacions polítiques de llarga trajectòria de lluita anti-feixista no siguin capaces de veure-ho. Sorprenentment, les esquerres han desaparegut en combat en aquesta crisi sanitària, ja que no se les ha vist per enlloc durant tots aquests mesos ni tampoc se les veu ara denunciant que l'únic que persegueix aquesta mesura és l'assenyalament de l'altre i l'enfrontament de la societat civil, que per altra banda és el que persegueix sempre la política institucionalitzada. És una mesura política sense cap justificació sanitària que l'únic que vol és que persones que pensem diferent en aquest tema però estem d'acord en la defensa dels DDHH universals ens distanciem per tal que no seguim lluitant junts contra el feixisme i en defensa dels nostres drets més elementals. "Divideix i venceràs", és la màxima més antiga de qualsevol estratega militar en una guerra. I no hi ha dubte que ho estan aconseguint, en aquesta guerra que estan lliurant contra la població civil.
La meva esperança és que hi ha molta gent inoculada que ja s'ensuma la ferum pestilent que està agafant tot això, ja que es va inocular amb unes determinades expectatives i ara s'adona que tampoc aquí, en un tema tan pretesament científic i objectiu com aquest, no s'estan complint. La política és l'art de fer promeses per tractar de resoldre determinats problemes que ella mateixa ha creat i, al capdavall, no resoldre'n cap. A aquestes alçades de la pel·lícula qualsevol persona sensata que ha estat acatant fins ara totes les mesures i restriccions sanitàries amb l'esperança de poder sortir el més aviat possible d'aquesta pandèmia i tornar de nou a la vida "normal" que teníem abans hauria de tenir com a mínim dubtes davant del Passaport Covid i de que l'obediència cega ens estigui encaminant a la nostra vida d'abans. I mentre hi hagi dubtes hi ha esperança, perquè això voldrà dir que segueix sent possible el diàleg entre nosaltres. L'esperança s'acabarà el dia que deixem de dubtar i acceptem impassiblement aquesta "nova normalitat" que volen imposar-nos com si efectivament fos normal, és a dir, el dia que acceptem que podem viure en un aperheid sanitari on la salut i les dades mèdiques privades de les persones puguin ser un motiu per discriminar-les i segregar-les de tots els demés. Jo dubto cada dia de tot el que penso i dic, però desgraciadament hi ha moltíssimes persones que han deixat de dubtar. I quan el dogmatisme substitueix el pensament crític la democràcia esdevé impossible, perquè l'únic que queda és el totalitarisme de les ideologies enfrontades que estan per sobre dels individus i dels drets civils.
Hola, sóc el Simeon Estilita (ho aclareixo per si surto com a Unknown).
ResponEliminaComparteixo plenament el contingut del text i, fins i tot, voldria afegir-hi unes pinzellades. Abans de res, però, he de confessar que m’he vacunat i tinc el meu flamant passaport covid. He claudicat davant el xantatge de veure’m condemnat a no poder, per exemple, ni entrar a un bar per a anar al lavabo. Suposo que, a més a més, no volia ser portador d’un altre estigma afegit al que ja arrossego de fa anys: el de ser fumador. Tant de bo que deixar de fumar fos tan fàcil com deixar-se punxar! Per cert, aprofitant que el pisuergavirus passa per Borbonistán, la Inquisició Mèdica intensifica la seva guerra de religió contra els fumadors i prepara una llei talibana que, més enllà del límit raonable de protegir els no fumadors del meu fum, em protegirà de mi mateix. Això és l’essència del totalitarisme: protegir l’individu d’ell mateix.
Potser algú trobarà hiperbòlic que parli d’Inquisició Mèdica, però tant la Guerra Santa contra els fumadors com la Guerra Santa contra els no vacunats busquen salvar els nostres cossos basant-se en els mateixos dos principis en què es basava la Inquisició Catòlica per a salvar les nostres ànimes.
Segons el primer principi, cal protegir l’individu del seu lliure albir. És el que Escrivá de Balaguer anomenava (i cal agrair-li que no fes servir algun eufemisme) la “santa coacció”. De fet, la Inquisició Mèdica ha reconegut obertament que la nova llei talibana antifumadors no busca protegir als no fumadors (car això ja ho garanteix la llei actual), sinó coaccionar als fumadors perquè deixin de fumar i també ha reconegut (encara que no tan obertament) que el passaport covid busca coaccionar als no vacunats perquè es vacunin, però aquí encara fan servir la xerrameca suposadament preocupada per la protecció de la salut de la població. Una xerrameca, per cert, que em produeix certa perplexitat, perquè, aviam, si un no vacunat representa un perill per a mi, llavors això voldrà dir que la vacuna no em protegeix, no? Us heu fixat que l’aparell de propaganda ja no parla mai d’aquella famosa immunitat de ramat? No paraven de dir que calia arribar al 70% de vacunats per tal d’assolir la ditxosa immunitat de ramat i ara resulta que amb el 85% no n’hi ha prou ni de lluny. Sabien que amb aquestes “vacunes” no tenia sentit el concepte d’immunitat de ramat, però hi insistien perquè si mentir servia per a aconseguir que la gent es vacunés, ja anava bé.
El segon principi inquisitorial consisteix en el recurs al “sambenito” (que era com anomenaven el cartell que penjaven a l’heretge), tècnica destinada a impedir qualsevol mena de debat. Un dogma no pot ser objecte de discussió racional. Tota discrepància et farà mereixedor del sambenito de negacionista, antivacunes, conspiranoic, tarat, insolidari, etc.
(…)
(…)
ResponEliminaAquest últim sambenito, el de la insolidaritat, em fa pensar que aquesta Inquisició Mèdica potser no és tan mèdica com dóna a entendre el nom que li he posat. Potser és simplement totalitarisme, que és un concepte polític i no mèdic. Dic això perquè hi ha una anècdota que em va cridar l’atenció: no sé si va ser el passat 10 de desembre (si no va ser el 10, seria el 9), va sortir a “Al rojigualdo vivo” el periodista Josep Corbella reconeixent, amb una barra increïble, que per Nadal es reunirien en un pis (que, per gran que sigui, no deixa de ser un pis) al voltant d’una dotzena de persones de cinc bombolles diferents (sense mascareta, clar), però que, ep!, ells ho fan bé, eh?, perquè ells ventilen. Ai carai, doncs els joves que fan botellots a l’aire lliure bé que estan ventilats i bé que els criminalitzen. Aviam, no estic ni a favor ni en contra dels botellots. Només dic que han estat perseguits sempre i que ara aprofiten el pisuergavirus per a disfressar d’objectius sanitaris una altra mena d’objectius. I que aquesta xerrameca de la insolidaritat encobreix el fet que si per damunt de tot cal evitar la saturació del sistema sanitari és perquè la sanitat pública ha estat jibaritzada per unes restriccions pressupostàries encaminades a beneficiar el negoci sanitari privat i a reservar diners per a tancs, avions de combat i augments de sous i de plantilles de tota mena de cossos armats.
Bé, espero que aquestes pinzellades hagin estat una contribució i no una mera reiteració o paràfrasi del que ja deia el text. Salut i fins una altra!
Benvolgut Simeon Estilita, moltíssimes gràcies pels teus elaborats comentaris que no solament no són una mera reiteració o paràfrasi del que he dit al meu text sinó una magnífica contribució que introdueix nous i substanciosos ingredients per a la reflexió i el debat. Especialment la comparació entre les restriccions que s'estan posant actualment als no vacunats amb les que ja fa temps que patiu els fumadors pel fet de no poder o voler desfer-vos d'un vici que en aquest cas ha estat incentivat pel propi Estat. Bé, entenc la comparativa que fas i certament té sentit, però aquí el que ens hauríem de preguntar és si fumar és un dret o un desig. A més, en el cas de les restriccions dels fumadors estan protegint als no fumadors del fum que amb tota certesa escamparàs si efectivament decideixes fumar a dins d'un espai tancat, però no us impedeixen entrar a dins de l'espai si conteniu momentàniament el vostre desig de fumar. En canvi, en el cas del Passaport Covid és diferent: aquí la restricció i la discriminació és contra persones perfectament sanes que lliurement han exercit el seu dret a decidir sobre el seu propi cos i no inocular-se una substància de caràcter experimental. En el primer cas diria que no es vulneren els drets humans fonamentals de les persones fumadores, mentre que en el segon cas clarament sí que es vulneren, començant pel dret a la intimitat i a la protecció de dades (que clarament és vulneren amb aquesta mesura política, que no sanitària) i acabant pel dret ja mencionat a decidir sobre què vols que entri i què no al teu propi cos. Per tant, exigir el certificat de vacunació comporta 4 delictes que estan tipificats tant a la Constitució española com al Codi penal español, així com a la Carta universal de DDHH i la Carta de drets fonamental de la UE, i que són els delictes contra el drets ja esmentats a la intimitat i a la protecció de dades, el delicte de coacció i el delicte de discriminació. La diferència em sembla que és considerable, tot i que certament s'hauria de debatre amb calma i amb més rigor. Gràcies novament per la teva reflexió i pels elements històrics que has referit i que li donen molt de valor. Una abraçada!
ResponEliminaPer cert, pels que no entenguin el joc de paraules contingut en l'expressió "pisuergavirus", serveix per esbossar la següent metàfora: "Vol dir que estan utilitzant el virus com a excusa per a fer coses que no hi tenen res a veure i que farien de totes maneres, però que, sense el virus, les haurien de fer sense excusa o bé haurien de buscar-ne una altra. És freqüent la broma d’invocar el pas del Pisuerga per Valladolid quan vols fer alguna cosa només perquè et ve de gust però vols fer veure que la fas per algun motiu extern a tu" (Simeon Estilita).
ResponEliminaHola, torno a ser el Simeón.
ResponEliminaSi de la lectura del meu text se’n desprèn que pretenc equiparar el vici de fumar amb un dret fonamental, com ara, el de rebutjar un tractament (qualsevol tractament) mèdic, llavors és que està mal escrit i demano disculpes per haver induït a confusió. No pretenia fer una comparació, sinó mostrar que la lògica subjacent a tots dos objectius (el de ‘salvar’ als fumadors i el de ‘salvar’ als no vacunats) és una lògica inquisitorial i, per tant, totalitària. Per descomptat que fumar no és un dret, sinó un vici, és a dir, un hàbit que saps que et perjudica però que no en saps prescindir.
Pel que fa al pisuergavirus, estic convençut que, al llarg de la seva vida, tot castellanoparlant (i m’hi incloc) ha dit almenys una vegada “Aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid…” i, tot seguit, ha sortit per peteneres, ha, ha…
No t'has de disculpar de res, Simeon Estilita. Al contrari, en tot cas sóc qui s'ha de disculpar per no haver-te entès correctament. Moltes gràcies per l'aclariment. Pel que fa al "pisuergavirus", la veritat és que jo no ho havia sentit mai abans. Deu ser perquè no sóc castellanoparlant, hehehe.
ResponEliminaBenvolgut Simeon Estilita, finalment ha sortit a la llum la raó que explica l'objectiu del papà-Estat de "salvar als fumadors" del seu vici. No és que us vulguin salvar del tabac perquè aquest sigui dolent, sinó perquè és un pervers transmissor del bitxo endimoniat que des de fa dos anys ens està amargant l'existència. O sigui, que volen protegir els fumadors pel mateix que volen protegir als no vacunats, a saber: per protegir als vacunats del virus nefast que des de fa dos anys s'ha convertit en el principal pretext per restringir drets i llibertats fonamentals:
ResponEliminahttps://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/el-fum-del-tabac-pot-escampar-la-covid-a-vuit-metres-de-distancia/video/6139749/