Jo no parlaria d'indigència mental per explicar el recolzament incondicional (i, per això mateix, irracional) del poble català a aquells falsos messies que van prometre conduir-nos a la llibertat per després pixar-se a sobre de la nostra voluntat autodeterminada, sinó d'una barreja curiosa de tres elements: a) un alt grau de conformisme, b) un plaer pervers en la frustració social i, el més important de tots, c) una por inconfessada a la llibertat, malgrat haver expressat en múltiples ocasions a les urnes i als carrers la ferma i decidida voluntat d'arribar-hi. I és molt difícil poder fer alguna cosa davant d'aquestes tres actituds patològiques quan la persona o el col.lectiu que les mostra es nega a fer-se'n conscient.
En efecte, què pot fer un nen petit en un teatre de putxinel·lis davant d'una obra super avorrida la trama de la qual ha deixat de tenir cap sentit quan s'adona que els protagonistes són simples ninots moguts per titellaires? Una de dues: o bé s'aixeca i marxa deixant que pugui continuar la funció que entreté a la resta de la mainada o bé, segona opció, s'aixeca igualment però en comptes de marxar decideix ensorrar l'escenari per fer un favor a les altres criatures i estalviar-li l'avorriment. Sincerament, hi ha algú que hi trobi algun interès en aquesta representació tan estúpidament insulsa anomenada "Eleccions autonòmiques catalanes 14F"? M'agradaria aixecar-me i ensorrar l'escenari per estalviar l'avorriment als espectadors, però com que aquests no són en aquest cas simples criatures jo opto per la primera opció, és a dir, aixecar-me i marxar, perquè entenc que qualsevol persona adulta que decideixi quedar-se asseguda contemplant aquest espectacle tan vergonyós i insultant ho fa per pur massoquisme, i jo no sóc ningú per privar-lo d'aquesta forma de plaer autodestructiu que s'obté de la renúncia voluntària a la pròpia dignitat i a la pròpia llibertat mentre els "servidors públics" es riuen a la cara del seu electorat.
El més curiós del cas és que quan dius això, els massoquistes, conformistes i porucs que decideixen continuar formant part d'aquesta burla mantenint-se asseguts davant del vergonyant espectacle, aixecant-se únicament cada 4 anys quan el director del serial ordena passar per les urnes a redestribuir els papers protagònics de cada titella per a la nova temporada, es defensen dient que hem de deixar de banda els ressentiments i apostar pel "vot útil", de manera que cal tornar a votar una vegada més en unes eleccions autonòmiques a aquells que ens van enredar per evitar que guanyi i ens governi l'espaÑolisme més reclacitrant. Sembla mentida que a aquestes alçades de le pel·lícula el votant català no hagi entès que no hi ha res més inútil que el mal anomenat "vot útil", ja que això és precisament el que vol que creguem tot l'aparell de propaganda del règim. "¡Que viene el lobo!" Quantes vegades ho hem sentit a dir això? El règim vol que votem des d'aquesta por perquè així votarem als que ens han enganyat una i mil vegades, només per evitar que vingui el llop. I és d'aquesta manera com anem reforçant el règim, amb les cadenes cada cop més estretes, mentre anem votant "el mal menor". Jo, en canvi, tinc molt clar que és millor que governi un llop a cara descoberta que un llop disfressat amb pell de xai, ja que tots tenen el mateix amo però només els llops disfressats poden enganyar a la ciutadania creant-li una vana esperança i una falsa sensació de llibertat.
Com sol dir-se: "Si t'enganyen una vegada és culpa de qui t'enganya, però si t'enganyen més cops és culpa de qui es deixa enganyar". El que vol el règim és que tu com a elector votis "als teus", que en realitat són els seus, perquè així és com garanteixen la supervivència del règim. No té cap importància si ets independentista o unionista, monàrquic o republicà: l'únic que compta és que tu votis a aquells que diuen defensar els teus ideals ancara que sàpigues ja d'antuvi que t'enganyaran i et decepcionaran, perquè ho fas des de la convicció que es millor ser enganyat per aquells que si més no pensen com tu i parlen com tu que no pas ser governats per aquells que es troben en les teves antípodes ideològiques i que, a sobre, parlen amb la llengua del teu "enemic". I és d'aquesta manera com es manté una aparent pluralitat democràtica del règim, quan ja és a totes llums evident que tots serveixen al mateix amo. Si el català fos un poble digne mai no hagués tornat a votar als mateixos traïdors que després d'enganyar-lo repetides vegades va manllevar-li la independència guanyada a les urnes, de la mateixa manera que si el castellà fos un poble digne mai no tornaria a votar a aquells que des dels seus suposats ideals republicans permeten que en ple segle XXI es mantingui dempeus un règim tan anacrònic com la monarquia borbònica. Però quan un polític veu que l'engany i la traïció no els penalitza poden seguir enganyant i traïcionant indefinidament, perquè saben que tenen la confiança d'un poble conformista, massoquista i covard que mai no s'atrevirà a despedir-los. Però jo de ressentiment res, eh? Sóc conscient del poder tan gran que té l'actual sistema de manipulació i propaganda que ha convertit als ciutadans en persones resignades, conformistes i amb la suficient ingenuïtat per confondre la llibertat amb el simulacre d'aquesta consistent en escollir representants cada quatre anys i amb votar "el mal menor", és a dir, aquells falsos representants del poble que mai no s'atreviran a plantar cara al règim perquè en són els seus fidels servidors. Tot això jo no m'ho miro des del ressentiment, sinó des del l'amor i la compassió. L'obligació d'un traïdor és continuar traïnt, i l'oblidació d'un poble submís i covard és continuar recolzant als traïdors per tal de garantir que segueixen en el poder. Tenim els polítics que ens mereixem perquè som un poble resignat i vençut; vençut no per l'imperialisme insensible i violent dels espaÑolets, sinó per tot l'entramat oligopòlic que controla a l'ombra aquest règim pervers i que esclavitza també als propis ciutadans castellans. Per tant, tot aquell qui vota a les eleccions d'aquest règim -independentment de si es considera català o español- perd el dret a queixar-se. Doncs -com ja havia escrit anteriorment en alguna altra entrada- els règims totalitaris s'enderroquen, no es legitimen a les urnes!
És fascinant com pot arribar a ser de selectiva la memòria humana: hi ha qui únicament recorda les porres del dolentot estat espaÑol però, en canvi, no recorda la traïció dels líders catalans que tenien l'obligació d'alliberar-nos-en i que, en comptes de complir amb el seu deure, a l'hora de la veritat es van abaixar els pantalons fent dues falses declaracions d'independència per entregar-se i entregar-nos a la falsa justícia del règim, tot reconeixent amb aquesta acció que és a aquest i no al poble català a qui en realitat servien. I així, aquests electors desmemoriats segueixen utilitzant el DNI espaÑol per dir que no volen formar part d'aquest estat dolentot votant els mateixos que els van traïcionar en ignorar el mandat democràtic emanat del Referèndum Unilateral d'Independència de l'1-O que (i això tampoc no ho recorden) era perfectament legal i vinculant (o ho hagués estat si no haguessin incomplert les "lleis de transitorietat jurídica" que ells mateixos van aprovar per garantir la legalitat de la votació) i va ser guanyat amb més del 50% dels vots, percentatge que ara els traïdors reclamen per poder declarar en un futur indeterminat la independència que no van declarar quan van tenir l'oportunitat i l'obligació de fer-ho. Doncs bé, jo en aquest cas no tinc memòria selectiva i recordo perfectament tant els cops de porra com la traïció dels "nostres" líders, i per això avui m'abstinc en conseqüència, per dir que jo NO sóc d'eixe món i que NO penso participar en unes eleccions autonòmiques del règim borbònic que únicament serviran per allargar l'agonia dels catalans en la seva resignada decadència com a poble. Als que decidiu participar, endavant i que gaudiu molt d'aquesta festassa de la democràcia. De veritat us ho dic, amb amor, comprensió i compassió:
Feliç festa de la pantomima!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada