Les societats contemporànies del món occidental s’han
constituït, malauradament, com a societats compostes de “últims homes”, és a
dir, de membres d’aquella espècie decadent d’home que Nietzsche va descriure
tan i tan bé en el seu Zaratustra i,
en general, en tota la seva obra, malgrat que ho fes polaritzant tota l’atenció
pel costat de la religió (el cristianisme) sense donar-se compte que la
veritable arrel d’aquest estat terminal del gènere humà es trobava més aviat en
l’economia (el capitalisme), tal com Marx es va encarregar de constatar i
desvetllar simultàniament amb ell
