divendres, 14 de juny del 2019

La cultura del simulacre


"Ara que s'acaba el curs, faig la reflexió de quants anys porto estudiant? Quantes hores hauré dedicat a estudiar només aquest curs? Moltíssimes. Però, paro a pensar i realment en tants anys, què he après? Res, no he après res de profit, que pugui aplicar al meu dia a dia, a la meva vida. Però aquest any la cosa ha canviat. Volia fer-te saber, Albert, que per a mi has sigut l'únic professor que realment m'ha ensenyat coses, que m'ha fet reflexionar i inclús canviar algunes coses."

Així comença un dels escrits d'agraïment que he rebut aquests dies de part d'alguns i algunes de les meves alumnes. Acabar un curs de Batxillerat de Psicologia i Sociologia amb un aplaudiment de tot el grup, i que tres de les i els alumnes més avantatjats m'entreguin unes cartes extraordinàriament emotives de comiat agraint-me per tot el que els he ensenyat al llarg d'aquest curs i dient-me que em trobaran molt a faltar, em reconforta com a mestre i em motiva per continuar endavant. 

Totes les llargues hores de matinada dedicades a preparar classes o a corregir exercicis, examens i treballs queden recompensades per aquest agraïment sincer i aquest reconeixement de les persones a les quals ha anat dedicat el meu esforç laboral del present curs escolar. Però, més enllà de la meva recompensa personal, el que això m'indica és que els adolescents d'avui dia estan completament avorrits d'un sistema educatiu memorístic que no els aporta absolutament res a nivell personal i malden per poder escapar-se d'aquesta forma arcaica d'ensenyança vers noves formes d'aprenentatge que estimulin la seva intel·ligència i la seva creativitat. I quan troben a un professor que els estimula i els motiva comprenen el valor que té el fet d'aprendre i els anima per seguir estudiant.


El que no saben els meus alumnes és que a més d'adquirir nocions de Psicologia i Sociologia han estat aprenent a filosofar de manera encoberta, i quan em donen les gràcies perquè fins ara no havien trobat cap sentit als seus estudis i que gràcies a les meves classes han descobert què vol dir aprendre i han adquirit la motivació necessària per seguir aprenent el que m'estan dient és que una educació buida o pràcticament buida de tot contingut filosòfic com la que tenim actualment és una xacra per la nostra cultura i un fre pel progrés social. Però és la xacra i el fre que els interessa mantenir als governants per tal de poder perpetuar l'ordre establert instruint a futurs treballadors, dòcils i manipulables, en comptes de formar a ciutadans lúcids amb capacitat de pensar.     


I mentre els meus alumnes em donen les gràcies per haver-los canviat la vida i em diuen que no m'oblidaran mai, algunes persones de la meva família més propera em silencien, em censuren o em bloquegen i d'altres que diuen ser "amics" es distancien de mi pel fet de no seguir les directrius dels poderosos i obligar-los a qüestionar-se tot allò que els arriba des dels mitjans. I és que vivim en la cultura del simulacre on els filòsofs de ficció com el Merlí poden convertir-se en un fenomen de masses mentre els "merlins" de veritat són aïllats i deixats de banda; una cultura en la que, si bé l'ensenyament de la Filosofia pot arribar a ser percebut com quelcom divertit de veure i contemplat com a espectacle, a ningú li interessa tenir al costat un tàvec que mitjançant preguntes impertinents faci trontollar aquell sistema de creences particular que li permet de viure instal.lat en l'immobilisme i en una relativa comoditat. 


Aquest és, doncs, el missatge que m'agradaria traslladar-vos a tots i totes de part dels adolescents i joves d'avui: 

"Creieu en nosaltres perquè nosaltres som el futur d'aquesta societat, i creieu en aquells mestres que ens fan creure en nosaltres perquè són el futur de l'educació. No ens agrada aquesta societat hedonista i robotitzada dominada per la hipocresia i la superficialitat, pel conformisme i el consumisme, per la desinformació i la ignorància; una societat en la qual es prefereixen els sucedanis de la llibertat en comptes de l'exercici de la mateixa. Per això estem disposats a transformar-la en una societat lliure i valenta a la que no li facin por els canvis i en la qual les persones s'atreveixin a organitzar-se per tal de cooperar entre elles i així agafar les regnes dels seu propi destí com a individus i com a col·lectivitat. Tremoleu, si voleu, davant la possibilitat d'aquest canvi, però el futur és nostre i molt aviat el tindrem aquí!"


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada