1-O: Del "Dia del Caudillo" al "Dia del Referèndum trampa", o la humiliació permanent del poble català traïcionat pels seus dirigents polítics

Un any després del FALS referèndum organitzat per l'aleshores president de la Generalitat Carles Puigdemont, cal retrocedir a aquesta data per revisar què va suposar l'exercici de l'autodeterminació que suposadament va dur a terme aquell dia el poble de Catalunya i preguntar-nos: 1) si és cert que els catalans i les catalanes hem perdut la por, com cridàvem els darrers anys d'aquest llarg i cada cop més fatigós procés polític mal anomenat d'independència ("Uh, oh, no tinc por!"), o si pel contrari quan ens adonem que per aconseguir la independència cal estar disposats a fer quelcom més que una "revolució dels somriures" aleshores descobrim que ens falta el coratge necessari i que no n'estem disposats; i 2) si és cert que ha estat el poble el que ha guiat als polítics per aquest llarg trajecte cap a ninguna part, o més aviat a l'inrevés han estat els polítics autoanomenats "independentistes" aquells qui han guiat el poble a fer-se l'hara-kiri fins a la lamentable situació de descomposició actual (tal qual com en el conte dels germans Grim el flautista d'Hamelín aconsegueix que les rates el segueixin gràcies a la seva encantadora melodia fins al riu on no trobaran res més que el seu ofegament vital).

Va ser mèrit de la Resistència Independentista Catalana (RIC) haver-nos fet posar la nostra atenció sobre l'estranya coïncidència que suposa el fet que la data escollida per Carles Puigdemont per a la celebració del referèndum d'autodeterminació de Catalunya fos la mateixa en què l'any 1936, en una solemne cerimònia celebrada a la seu de la Capitania General de Burgos, el recentment nomenat "Generalísimo" Francisco Franco va ser investit pels seus alts comandaments de l'exèrcìt golpista "Jefe del Gobierno del Estado, mientras dure la Guerra civil", títol que finalment va ostentar durant els 40 anys que va durar tota la seva llarga dictadura, al llarg dels quals l'1 d'octubre va ser conmemorat oficialment com el dia de la "Exaltación de Franco a la Jefatura del Estado" o, altrament dit, "Día del Caudillo". Un cop constatada la coincidència esmentada i fàcilment comprobable en qualsevol llibre d'història, i una vegada deixada enrere la sorpresa majúscula que experimenta qui disposa per primer cop d'aquesta informació que curiosament no ha estat filtrada per cap mitjà d'informació oficial, sembla lògic començar a sospitar que l'estranya coincidència no sigui tan estranya ni encara menys casual. Perquè, si es tractés d'una casualitat, no seria sensat pensar que els nostres dirigents polítics de l'any passat, aleshores encapçalats per Puigdemont i Junqueres (avui dia herois nacionals per les seves respectives condicions d'"exiliat" i "pres polític"), haurien fet esment de la mateixa per tal de deixar constància que la coincidència era purament casual i forçada per l'apretada agenda política que feia inviable la celebració del referèndum en qualsevol altra data del calendari post 11-S? I si, pel contrari, no es tracta d'una casualitat sinó d'una coincidència premeditada, no seria lògic pensar al seu torn que els governants haurien d'haver donat alguna explicació al poble, com per exemple que s'havia escollit aquella data amb l'objectiu de transformar el que durant el nostre fosc passat havia estat una celebració de caràcter feixista en un dia dedicat a la democràcia i a l'exercici de la llibertat? La realitat és, però, que els nostres dirigents polítics no van fer cap esment d'aquesta coincidència, i si afegim aquest silenci eixordador al fet que els catalans i les catalanes vam ser apalliçats l'1 d'octubre de l'any passat per dipositar a les urnes un mandat democràtic que finalment ha estat olímpicament ignorat per aquells mateixos que ens van convocar a les urnes, tot plegat ens dóna dret a sospitar, com dèiem, dels qui van organitzar el referèndum en una data de tan infausta memòria i que, al capdevall, ha donat lloc a un resultat tan infaust.

És des d'aquesta sospita sobre l'elit política catalana que porta governant ja més de 40 anys, des de la FALSA transició española de la dictadura a la democràcia, que crec necessari plantejar els dos interrogants que he formulat més amunt. Perquè un any després dels aconteixements hauria de ser ja evident per qualsevol que hi vulgui veure que el referèndum d'autodeterminació que es va celebrar l'1-O de 2017 va ser un ENGANY monumental.  Però cal avui dia una enorme gosadia per poder afirmar una flagrant evidència com aquesta, perquè resulta que quan algú s'atreveix a fer-ho, com és el meu cas, em titllen d'ingenu per haver cregut que aquell referèndum anava de veritat. El més curiós de tot és que el 27-O, una vegada efectuada la segona FALSA Declaració Unilateral d'Independència posterior al referèndum (recordem que la primera va tenir lloc el 10-O, quan Carles Puigdemont va suspendre la DUI sense ni tan sols haver-la realitzada) jo mateix vaig parlar amb alguns dels que actualment em titllen d'ingenu perquè els vaig trucar per felicitar-los i donar-los la meva enhorabona per la independència del nostre país que s'acabava de proclamar d'acord amb el mandat de les urnes i que ens havíem guanyat a pols després de gairebé 10 anys del llarg i fatigós "Procés" que ara per fi podíem dir que ja s'havia acabat. Doncs bé, quan hi vaig parlar cap d'aquestes persones que actualment em fan sentir com un eixalabrat i un desagraït envers els nostres governants, que han fet tants esforços i sacrificis per aconseguir que arribéssim on som actualment i als quals jo exigeixo (per descomptat, sense cap esperança de ser escoltat) que facin efectiu el mandat del poble del passat 1-O, cap d'aquestes persones em va considerar un ingenu quan els vaig felicitar per la llibertat que acabàvem d'assolir i totes (a excepció, potser, d'una que em va dir que no s'ho acabava de creure i que seria l'única amb el dret de titllar-me actualment d'ingenu) em van respondre amb la mateixa sensació de felicitat dient-me: "I ara, a esperar les ordres per defensar la República!". Després d'això, ja sabem què va passar: En comptes de baixar la bandera espaÑola i publicar immediatament al DOGC la DUI per tal que fos efectiva abans de l'entrada en vigor de l'article 155, el nostre govern se'n va anar de cap de setmana deixant que el poble celebrés una FALSA independència i permetent que, a partir del dilluns següent, l'Estat español ens deixés fins i tot sense autonomia. A partir d'aquí va començar el vergonyós espectacle que hem viscut al llarg d'aquest darrer any on el poble és conscient d'estar visquent en una gran mentida, però al mateix temps pretén enganyar-se a si mateix intentant convèncer-se de que aquells qui han traïcionat la seva voluntat democràtica són en realitat màrtirs represaliats i exiliats per un Estat ferotge i repressor que amb el seu desproporcionat ús de la força i la seva negativa a reconèixer el dret a l'autodeterminació dels pobles ni tan sols hauria de formar part de la UE. És com quan estàs veient una pel·lícula molt molt dolenta i tu com a espectador t'esforces per ficar-te a la pell dels personatges per tal de sentir com si la FICCIÓ fos realitat.

La FARSA del "Procés" ja fa molts anys que dura, però el vergonyós espectacle comença amb les dues FLASES DUI's del passat octubre que acabo de recordar i amb la deserció de tot el govern renunciant a les seves funcions i deixant al poble amb pilotes, per dir-ho clar i català. I així veiem com una part del govern marxa de vacances pagades per Europa i s'autoanomenen "exiliats" i una altra part se'n va a Madrid a entregar-se a la FALSA justícia del país estranger del qual suposadament t'acabes d'independitzar.  

Potser ja va sent hora que comencem a psicoanalitzar-nos com a poble per entendre com podem deixar-nos enganyar d'aquesta manera pels nostres governants, d'aquesta manera iniciaríem un altre "procés" igual de llarg o més que el que ens ha portat a l'actual carreró sense sortida, però amb l'esperança de recórrer el camí invers per trobar la sortida que des d'un bon començament (amb les consultes d'Arenys de Munt de 2009) estàvem desitjant trobar.