Educar vol dir ensenyar a pensar per ser lliure, no instruir per entrar al mercat de treball

Acabar un curs de Filosofia de Batxillerat i que els alumnes et despedeixin amb un sorollós aplaudiment recompensa tot l'esforç invertit en ells i et fa recobrar la fe en l'ésser humà. La Filosofia agrada i especialment agrada als adolescents, perquè encara no estan tan domesticats com per no atrevir-se a qüestionar el pensament de la majoria. Jo educo als meus alumnes, no els adoctrino ni els instrueixo. Instruir vol dir transmetre coneixements als alumnes per tal que aquests puguin entrar al mercat de treball, convertint-se en una peça més de l'engranatge de la gran maquinària capitalista. Educar vol dir ensenyar a pensar per ser lliure i poder participar amb responsabilitat en els res pública, els afers de la polis que ens afecten a tots els qui hem assolit la majoria d'edat. Jo educo, no adoctrino ni instrueixo. O sigui, educo des del mateix esperit de Mark Twain, qui presumia de que l'escola mai no havia interferit en la seva educació particular. És a dir, jo animo als meus alumnes a pensar per sí mateixos i a qüestionar tot allò que han après a casa, a l'escola i a la societat en general, incloent allò que jo mateix els hagi pogut explicar. I si un grup d'adolescents senten la necessitat d'agraïr a aquell mestre que els ha ensenyat a dubtar filosòficament de tots els "coneixements" que se'ls ha transmés al llarg de la seva vida aplaudint-lo i ovacionant-lo de manera totalment espontània és perquè veuen els adults completament mesells davant de les veritats establertes i no volen ser com ells quan siguin grans. Emmiralleu-vos, doncs, adults, en els vostres fills en la mesura que saben veure en la Filosofia la millor aliada per guanyar la llibertat!